Quina és la política d’habitatge a la Unió Europea?

Històricament, l’habitatge a Europa s’ha considerat un element indispensable per garantir la pau social i el desenvolupament econòmic i urbà des del segle XIX. Així, molts països van assumir el foment de l’habitatge social com un interès per al desenvolupament i una necessitat per a la població.Amb el pas dels anys i l’evolució de l’economia de mercat, aquest concepte ha canviat substancialment.T’ho expliquem a api.cat.

Ara com ara, a Europa no existeix una única visió del concepte de l’habitatge social i cada país enfoca la seva política d’habitatge sota diferents criteris. Així, per exemple, la política d’habitatge exhibeix una varietat major entre els Estats membres de la Unió Europea que entre els Estats dels EUA.

Segons un estudi del Parlament Europeu, les polítiques d’habitatge dels Estats membres poden classificar-se en quatre grups principals:

• Els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit es caracteritzen per una intensa intervenció estatal. Aquests països compten amb els sectors d’habitatges socials de lloguer més extensos de la Unió Europea i els seus Governs dediquen més del 3% del PIB a la política d’habitatge.

• A Àustria, Dinamarca, França i Alemanya s’ha produït un desplaçament menor del mercat i s’han mantingut uns sectors d’habitatges privats de lloguer amplis. La despesa de l’Estat en política d’habitatge generalment és de l’ordre de l’1-2% del PIB.

• Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Finlàndia i Luxemburg formen un grup dispar, però tots disposen de sectors amplis d’habitatges en propietat i de sectors d’habitatges socials de lloguer relativament petits. La despesa de l’Estat en política d’habitatge es limita en general a un 1% del PIB aproximadament.

• Portugal, Espanya i Grècia tenen sectors particularment grans d’habitatges ocupats pels seus propietaris, uns sectors mínims d’habitatges socials de lloguer i (fins fa poc) uns sectors privats de lloguer de baixa qualitat i en declivi. La despesa de l’Estat en política d’habitatge és inferior a l’1% del PIB.

I l’habitatge buit, ¿com es gestiona als països de la UE?

HOLANDA
A Holanda, l’ocupació d’habitatges buits és legal si porten més d’un any deshabitats. Com ho llegeixes, l’habitatge solament se li retorna al propietari si aquest demostra que aquest no tornarà a estar buit. Sorprenent, o llogues l’habitatge o t’arrisques al fet que te l’ocupin i a no poder fer fora l’ocupant. A més, al país de les tulipes existeixen importants ajudes públiques per pagar els lloguers.

ALEMANYA
A Alemanya, els propietaris que tinguin habitatges buits poden ser obligats a la seva rehabilitació i si ho incompleixen, poden ser multats a una expropiació temporal i al lloguer forçós. Com a mesura extrema, en aquells municipis on hi hagi més del 10% d’habitatges buits, l’Administració procedeix inclus a demolicions.

FRANÇA
A França, existeixen mesures que afavoreixen el lloguer dels habitatges buits i ajudes perquè els propietaris les rehabilitin i les posin en lloguer.

Existeix una taxa que grava els habitatges buits de les ciutats amb més de 200.000 habitants en les quals hi hagi escassetat de lloguers. La taxa és del 10% del valor cadastral de l’habitatge el primer any i va augmentant cada any fins a un 15%. Els diners recaptats es destina a un institut públic que rehabilita habitatges. És a dir, que si no llogues, en tres anys el Govern et cobra gairebé el 40% del valor de l’habitatge.

A més, el govern també pot requisar fins a 12 anys els habitatges buits que estiguin en municipis en els quals hi hagi escassetat de lloguers a preus moderats, que portin més de 18 mesos buits i els propietaris dels quals, no hagin posat mitjans per llogar-los. Els habitatges requisats, són gestionats en règim de lloguer per una entitat pública.

REGNE UNIT
Té una agència estatal que fomenta la reducció habitatges buits i fa de mediador entre les autoritats i els propietaris privats. Existeixen incentius fiscals per als propietaris que comprin i rehabilitin habitatges buits i també, compten amb pressupost públic dedicat a comprar habitatges buits per posar-les en lloguer social.

A més a més, els ajuntaments poden forçar el lloguer o la venda d’habitatges que portin més de sis mesos buits, exceptuant les segones residències; aquelles en què el seu propietari estigui malalt o recentment mort; que estigui treballant a una altra ciutat o la utilitzi de forma esporàdica.

SUÈCIA
Els consistoris ofereixen habitatges en lloguer més barats per combatre les cases desocupades. En casos extrems, es poden demolir edificis sencers d’habitatges buits.

DINAMARCA
A Dinamarca, s’ho prenen molt de seriosament des de fa més de cinquanta anys: n’hi ha prou que els propietaris d’habitatges les mantinguin desocupades sis setmanes, per a què el consistori multi al propietari.

Molt diferent que la realitat espanyola, oi? Què n’opines?

Foto: Pinterest