La crisi econòmica ha canviat la vida de moltes famílies fins a límits insospitables. En alguns casos, perdre la feina i deixar de rebre ingressos ha fet que no puguin continuar assumint el pagament dels lloguers o les quotes d’hipoteca dels seus habitatges de compra. Sense una solució alternativa, s’han vist empesos a deixar les seves llars.
Durant els darrers anys han augmentat considerablement els desnonaments i les execucions hipotecàries. En veiem casos gairebé a diari als mitjans de comunicació. Aquesta situació, ja greu en si mateixa, esdevé un autèntic drama social quan tenim en compte que sovint renunciar a l’habitatge no acaba amb el problema, ja que molts perjudicats mantenen part del deute un cop perdut el pis.
La situació ha obert un intens debat social i polític. Ha induït a reflexionar sobre la idoneïtat d’una llei hipotecària massa estricta i sobre la manca de recursos de l’administració pública per cobrir un dret fonamental com és gaudir d’un habitatge digne.
Molts agents socials han intentat buscar solucions que permetin reconduir el drama i oferir una segona oportunitat als afectats. I els agents immobiliaris no hi podien faltar: proposen algunes mesures que contribuirien a pal·liar els efectes actuals d’aquesta situació i evitar que es torni a repetir en el futur:
1. Reformar la legislació en matèria hipotecària o, si més no, vigilar que s’apliqui correctament la normativa vigent. D’aquesta manera s’evitarien possibles situacions abusives per part d’entitats financeres i es limitaria el sobreendeutament dels ciutadans.
2. Reduir la presència exclusiva de les entitats financeres en aquest procés. Per tal d’aconseguir-ho, caldria introduir la figura de taxadors i mediadors especialitzats en el sector immobiliari, que participin en el procés des de l’inici de la mora amb imparcialitat i independència. “Els agents immobiliaris juguem un paper destacat en aquest sector des de fa molt temps”, assegura Joan Ollé, president del col·lectiu API a Catalunya. “La nostra experiència i l’ampli coneixement que tenim del mercat ens permetria actuar com a mediadors entre particulars i entitats, acompanyant els afectats per rebaixar la seva angoixa i buscant la millor solució per a ambdues parts”.
3. Analitzar cada cas de manera individualitzada amb l’objectiu d’oferir solucions adaptades a les circumstàncies de cada afectat. “En alguns casos podríem trobar una sortida amb la dació en pagament, acompanyada, segons el cas, per l’arrendament a l’ocupant; i fins i tot es podrien convenir rebaixes en el deute, tot això sempre que hi hagués acord entre les dues parts. Però no és una mesura que es pugui generalitzar”, explica Joan Ollé. Per analitzar cada cas concret, però, resulta imprescindible comptar amb estadístiques fiables, detallades i actualitzades sobre desnonaments i execucions hipotecàries, així com la intervenció dels nostres mediadors.
4. Buscar sortides alternatives a l’embargament i la subhasta, que suposin el menor perjudici possible als afectats. I, en cas de no poder evitar-ho, donar-los un ampli suport social, de manera que es respecti sempre el seu dret a gaudir d’un habitatge digne. “Donar-los una segona oportunitat permetria que els afectats poguessin reintroduir-se en el sistema. Això ajudaria a reactivar l’economia i evitaria que algunes d’aquestes persones es veiessin abocades a sobreviure mitjançant l’economia submergida”, conclou Ollé.
Foto: Keith Williamson
