Quan estem buscant pis o si tractem de vendre el nostre, un dels aspectes que més ens interessa com a compradors i, a la vegada, un dels arguments de venda que solem emprar com a propietaris, és la ubicació de l’habitatge. Sens dubte, ens importa el nombre de metres quadrats de què disposa el pis, però, per molt bonic que sigui si no ens convé el lloc on està localitzat, no ho comprarem. Un dels motius que poden minvar el nostre interès en un immoble és la proximitat d’una torre d’alta tensió. Des Api.cat volem fer una breu exposició i reflexió sobre aquest assumpte.
Segur que el teu pis de Sabadell està en perfectes condicions per a ser venut. De fet, el teu agent API ja ha acompanyat a diverses visites a conèixer el teu pis, però quan es donen compte de la poca distància que hi ha entre l’edifici i els cables d’alta tensió, la cara de la majoria d’ells sol canviar d’expressió, passant de la il·lusió a la decepció en un obrir i tancar d’ulls.
Però, realment hi ha motius per a això? Està justificat aquest canvi en l’actitud? La veritat, és que estem davant d’un tema que arrossega molta controvèrsia i que, generalment, provoca dues posicions amb opinions radicalment diferents i enfrontades. Unes, descarten els efectes nocius per a la salut adduint la inexistència d’estudis concloents, mentre altres, advoquen per una legislació més estricta que impedeixi la construcció d’edificis d’habitatges a una distància prudencial amb la finalitat d’evitar greus malalties als que viuen a les voltants de les torres d’alta tensió.
Què diu la legislació?
Así les coses, la veritat és que no és possible trobar arguments definitius sobre els quals afirmar categòricament que no hauríem de viure a prop d’aquests llocs. Encara que, si apel·lem a la prudència. Tal i com va fer el 2001, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies quan va recomanar que es redefiniese l’article 25 del Reglament de Línies d’Alta Tensió, el qual estableix unes distàncies límit, sens dubte insuficients, per evitar les possibles afeccions sanitàries derivades de una exposició contínua a camps electromagnètics de baixa freqüència.
També, en els anys 2001 i 2003, el Ministeri de Sanitat i Consum va plantejar la necessitat de reformar el Reglament per “redefinir unes distàncies mínimes de seguretat des de les línies d’alta tensió a edificis, habitatges o instal·lacions d’ús públic i privat” i de “actualitzar la fórmula de referència per a la distància de seguretat a línies d’alta tensió”.
Principi de precaució
D’altra banda, la Llei 54/97 del sector elèctric, feta en funció dels interessos de les empreses elèctriques, no ha resolt els problemes de la proliferació d’infraestructures elèctriques amb els consegüents impactes ambientals i exposició contínua a camps electromagnètics a les nostres ciutats, el que converteix en, com a mínim, recomanable, un canvi en la normativa estatal i en els reglaments de línies d’alta tensió, subestacions i transformadors que consideri el principi de precaució, minimitzin les emissions electromagnètiques, augmentin les distàncies de seguretat i el blindatge electromagnètic .
Tens prop del teu edifici cables d’alta tensió? Creus que poden ser perjudicials per a la salut? Explica’ns. La teva opinió ens interessa.
Foto: diariosur
Foto: Pinterest
