Hi ha ciutats que per la seva rellevància, grandària i activitat econòmica tenen un mercat d’habitatges de lloguer tradicionalment més gran i més dinàmic que d’altres. Aquest és el cas, per exemple, de Barcelona, ciutat cosmopolita que mou milers de contractes de lloguer cada any. Avui a api.cat t’expliquem com està el mercat del lloguer a la Ciutat Comtal.
Encara que la compravenda d’habitatges comença a repuntar després de 8 anys de crisis i estancament del sector immobiliari, segueix sent notori que el lloguer és l’única alternativa para milers de persones que volen viure a Barcelona. Així ho revelen les xifres publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, obtingudes a partir de les fiances de lloguer registrades a l’INCASÒL.
Segons aquestes xifres, durant el primer semestre del 2015 es van signar a Barcelona 19.454 contractes de lloguer per una renda mensual de 707,9 euros de mitjana, registrant un lleuger increment de 6 euros entre el primer i el segon trimestre.
Per barris, Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb el lloguer mitjà més car (1.022 €), amb una pujada de 44 euros respecte al primer trimestre del 2015. La segona renda més alta la trobem a Les Corts (881,7 €) i la tercera, a l’Eixample (817,4 €). En el costat oposat, els lloguers més baixos es localitzen a Nou Barris (513,2 €) i Horta-Guinardó (580,3 €).
Però per llançar una mica més de llum a aquestes xifres hem parlat amb Joan Ollé Bertrán, President del Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya. Segons el Sr. Ollé, cal saber llegir les estadístiques entre línies i conèixer el que porten “darrere” per valorar si la quantitat de contractes de lloguer que se signen a Barcelona són molts o pocs:
“Primer hauríem de saber quin és l’estoc exacte d’habitatges de lloguer que hi ha a Barcelona, ja que d’una banda, encara queda un petit percentatge de contractes de renda antiga. I per l’altre, la majoria d’aquests nous contractes que es comptabilitzen a les estadístiques no són nous pisos de lloguer que apareixen del no-res, si no contractes que es renoven als mateixos inquilins, una vegada transcorreguts els 3 o 5 anys mínims establerts per la Llei d’Arrendaments Urbans, segons fossin signats abans o després de la reforma de la Llei el 2013.”
En qualsevol cas, cal destacar que el preu mitjà d’un lloguer a Barcelona està 165 euros per sobre de la mitjana de Catalunya (542,3 €).
El context històric
Per a Joan Ollé, no es pot entendre la situació actual sense observar el passat: “Quan es van derrocar les muralles de Barcelona, tot el territori que hi havia entre els pobles que ara conformen la ciutat, va ser aprofitat per la burgesia catalana per construir edificis d’habitatges per llogar. Per aquest motiu encara als anys ’50 i ‘60, pràcticament el 50% dels habitatges de Barcelona seguien sent de lloguer. Però ja en la dècada dels ’70 es va començar a construir amb l’objectiu de vendre, de manera que el percentatge d’habitatges de lloguer a Barcelona va anar disminuint fins a l’actualitat, que està estabilitzat en aproximadament un 20% de l’estoc d’habitatges”.
Tornant al present
En aquests últims 12 mesos s’han signat menys contractes de lloguer que en el mateix període de l’any anterior. Segons Joan Ollé, no es deu al fet que “anem a menys” sinó que la gent ha deixat de moure’s per preu: “Durant la crisi, amb la caiguda dels preus del lloguer, molts inquilins no arribaven a vèncer els seus contractes i es movien quan trobaven quelcom més barat. Ara que els preus ja no baixen, els inquilins opten per vèncer els seus contractes al mateix habitatge”, sentència.
Busques pis de lloguer a Barcelona? Has notat aquest lleuger increment en els preus?
Foto: BIT Comunicació
Taula: Gencat
