Les despeses d’un habitatge no s’acaben després de pagar la hipoteca, no… Tenir un habitatge en propietat comporta unes despeses fixes, ja es tracti de l’habitatge habitual o d’una segona residència de vacances. Vols saber a quant ascendeixen aquestes despeses? T’ho desvetllem a les notícies immobiliàries d’Api.cat
Quant costa mantenir una segona residència?
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha fet una anàlisi per saber quines són les despeses reals de mantenir una segona residència vacacional. Per a això, ha estudiat al detall divuit segons habitatges de 77m2 situats al llarg de la costa espanyola. I el resultat és: que mantenir una segona casa costa una mitjana de 1.791 euros anuals.
La comunitat, la despesa més important
Les despeses de la comunitat són la partida de despeses més important per als propietaris d’un segon habitatge. Oscil·len entre els 200 i 1.140 euros anuals, segons la grandària i els serveis de l’edifici d’habitatges o urbanització. En els casos analitzats, suposen una mitjana de 634 euros anuals.
Els subministraments
A més d’això, cal fer front al pagament dels subministraments d’aigua, gas i electricitat, encara que l’habitatge estigui buida la major part de l’any. Cal recordar que sempre hi ha unes despeses mínimes, encara que ni tan sols hi hagi consum.
De mitjana, el gas suposa 76 € anuals, l’aigua 216 € (encara que depèn molt de les zones) i finalment, l’electricitat, que arriba als 292 € anuals, es converteix en la segona despesa més important. En aquest sentit, l’OCU aconsella baixar el màxim possible la potència contractada per reduir el cost tant fix com variable de la factura de la llum.
Els impostos
També cal tenir en compte els impostos anuals corresponents, que varien depenent del municipi. El més important és l’IBI, amb una mitjana de 276 euros anuals, encara que pot variar molt, ja que, en part, és un impost de competència municipal. Vols saber com calcular l’IBI?
La taxa d’escombraries que cobren molts ajuntaments és un altre dels impostos que cal assumir, la competència dels quals també és municipal. En els casos estudiats, suposa uns 117 euros de mitjana a l’any.
A més, està l’IRPF a l’hora de fer la declaració de la renda, ja que s’ha de tributar per aquest segon habitatge: el 2% del valor cadastral o l’1,1% si aquest es va revisar el 2015 o en els deu anys anteriors.
Tot això, suma els gairebé 1.800 euros de despeses anuals; avaries, imprevists i assegurances de la llar opcionals, a part. Per aquest motiu molts propietaris es decanten per posar els seus habitatges en lloguer turístic amb l’objectiu de compensar aquestes despeses. No obstant això, és una pràctica que en moltes comunitats autònomes està sota lupa, també cal declarar els beneficis, i es necessiten certs requisits per poder posar-ho en pràctica.
