Viure com a ‘single’ costa un ull de la cara

Des que l’anglicisme ‘singles’ es va imposar en el nostre llenguatge, sembla que referir-nos a les persones com a ‘solteres’ queda incomplet i és que un single és alguna cosa més que això, és una filosofia de vida.

Qualsevol pot ser solter/a en algun moment de la seva vida, però no tots se’n senten orgullosos i gaudeixen d’aquesta condició. I aquí resideix la diferència entre singles i solters; el single decideix estar solter voluntàriament per gaudir de la seva independència i fomentar la seva pròpia identitat. Aquesta actitud ha canviat les pautes de consum, sobretot en el sector alimentari, però també en el sector de l’habitatge.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) es calcula que a Espanya hi ha aproximadament 8 milions de persones solteres, però no totes poden viure soles per una qüestió purament econòmica. Solament el 24,2% de la població viu sola, encara que aquesta xifra no es refereix exclusivament als singles, sinó que agrupa a persones de totes les edats i estat civil, també a vidus i divorciats.

El que és revelador i una oportunitat per potenciar el mercat de l’habitatge és que aquest percentatge podria créixer, ja que les dades de l’INE també revelen que 1 de cada 3 dels 6.353.800 milions de persones d’entre 25 i 34 anys encara no s’ha independitzat.

Encara que els pisos per singles estan cada vegada més sol·licitats, es difícil que aquest col·lectiu pugui accedir a habitatges unipersonals, doncs els preus estan pensats majoritàriament per a famílies i parelles. I no parlem solament del preu del lloguer o de la quota hipotecària que haurien d’assumir solos, sinó també de totes les despeses afegides de les factures mensuals i el cost de la seva pròpia manutenció.

Imaginem el cas d’un single mileurista que busca un pis de lloguer a Barcelona d’1 habitació. És obvi que els preus oscil·len considerablement en funció de la zona escollida, encara que els resultats obtinguts de la cerca a api.cat ens porten a calcular una mitjana de 500€ de renda mensual per un pis d’1 habitació d’una grandària mitjana de 50m2.

Si a això li afegim el cost de l’aigua, la llum, internet i les despeses derivades del transport i la manutenció, viure com single es converteix en un objectiu molt difícil per no dir gairebé impossible. El total de costos fixos mensuals suposarien que aquesta persona mileurista hauria de passar el mes amb un matalàs d’amb prou feines 200€, si arriba. Però com et vam explicar en un altre post, aquesta realitat també la viuen els joves que es volen emancipar sols en pis compartit o en parella.

En definitiva, ens trobem davant d’un col·lectiu que podria generar molta demanda en el sector de l’habitatge però que els preus impedeixen que es desenvolupi. Amb la quantitat d’habitatges buits que hi ha a Espanya, si s’optés per reduir els preus, segur que tindrien una sortida rendible i beneficiosa per a totes les parts, no creus?

I tu, què opines? Ets single? T’agradaria viure sol i no pots pels preus? Explica’ns-ho!

Foto: Pinterest

Les respostes als comentaris contingudes en aquest blog són orientatives i no són constitutives de cap assessorament legal, per tant, no tenen força vinculant, no es deriva responsabilitat i no atorguen cap garantia sobre la licitud i legalitat de la informació difosa.

Deixa un comentari