Cases de les mil i una nits

Quan llegim el conte de les mil i una nits no quedem tan subjugats per les històries en si, com pels ambients que descriu: exotisme, luxe, sensualitat, color, refinament i misteri són les agulles que ens enganxen a aquest meravellós llibre. I és així perquè la decoració d’estil àrab té aquest embruixament que fa somiar. Si t’agraden les cases àrabs i vols ambientar així la teva casa de Girona, queda’t amb aquestes claus.

EXOTISME: Influències hindús, aràbigues, mediterrànies, berbers i d’altres cultures nòmades del desert es barregen per donar lloc a aquest estil de decoració. Per recordar les tendes (haimes) s’empren llarguíssims cortinatges i catifes. Les ogives hindús i els complements daurats es fan lloc amb autoritat. Roma està present amb mosaics i gelosies, i reconeixem com a propis terrasses, patis i emparrats.

Les coses més curioses de la decoració àrab d’interiors són les intrínseques a la seva naturalesa: una és la falta de quadres a les parets per la prohibició alcorànica de representar figures de persones i animals. Solem veure miralls de grans marcs daurats, llums d’oli, i si hi ha un quadre, aquest representarà mosaics, arabescos o cal·ligrafia de frases de l’Alcorà.

També la reminiscència del desert fa que els seients siguin reemplaçats per coixins, otomanes o cadires plegables de potes curtes, com les de les tauletes. Aquestes últimes solen ser de fusta treballada i contorn hexagonal o octagonal, amb sobres de marqueteria. També són típiques les que tenen potes de forja i el sobre de mosaic.

LUXE: La cultura àrab fou rica i poderosa durant molt temps, i això es nota a la decoració: or i plata cobreixen la majoria d’ornaments, i fins fils de metall preciós s’entreteixeixen a sedes, setins, brocats i domassos. S’empren marbres i fustes nobles en parets i terres, i sobretot, en sostres i arcades, amb taracees, filigranes i arabescos vegetals o geomètrics sense fi. Riques catifes perses, kílims turcs i brodats coixins per onsevulla. Els complements fan picades d’ullet a les joies.

SENSUALITAT: Tot a la cultura àrab se supedita als sentits més que a l’estètica: bellesa no per lluir sinó per gaudir. El tacte de sedes i velluts, el tou de les catifes, l’incitant dels eteris cobricels dels dormitoris, tot estimula la sensualitat. Els patis, frescs gràcies a les plantes i les fonts o piscines, són un regal per a l’habitant, que mentre juga amb les borles dels coixins, recrea la vista a mosaics i rajoles, escolta el cant de l’aigua i gaudeix l’aroma de les flors.

COLOR: Les façanes de cases àrabs són un centelleig de color als carrers del mediterrani africà, amb una important presència del blau, per exemple, a les belles poblacions de Xauen o Marràqueix. A zones més orientals, tons ocres o rosats amb les típiques ogives, arcs i arabescos són els qui ens reben. Ja a l’interior, colors intensos ens recorden les gemmes dels tresors d’orient: blau, anyil, vermell, groc, morat, verd fosc… sempre en harmonia de gamma, per exemple, en ratlles, i petits contrastos molt controlats.

REFINAMENT: Res és casual a les cases àrabs tocant a decoració. El cerimonial del te, tan important a orient, fa que de vegades les taules de centre tinguin la safata superior desmuntable per facilitar servir-ho. Fins i tot aquestes safates metàl·liques, platejades o orades, poden portar foradets pels quals la llum, en travessar-los, fa bonics reflexos per tota l’habitació. Una tetera de metall treballat i elegants gots de cristall adornat amb laca i or poden rematar la decoració de la taula.

Però és als banys on trobem un major refinament: mosaics vidriats, rajoles de ceràmica amb els recurrents dissenys geomètrics, cobreixen parets, terres i fins i tot sostres de cambres amb banyeres a terra tipus piscina o banys de vapor (hammam), per a una meravellosa experiència d’higiene i relaxació.

MISTERI: El misteri recobreix les estances de les cases d’estil àrab. La vista de les habitacions queda entre-velada per una il·luminació sempre indirecta. La llum natural es tamisa amb cortinatges, persianes i gelosies. L’artificial es reparteix per les cantonades amb fanals, aplicacions i llums d’oli de forja, bronze o terracota daurada amb vidres de vius colors. La vista des del carrer no és recíproca, ja que l’habitant veu al passejant però no a l’inrevés: espiells, porticons o la típica balconada de gelosia (moucharabieh) preserven la intimitat i deixen treballar a la imaginació.

Confessa que et deleixes per una casa així…

foto 1: Pinterest 
foto 2: Pinterest
foto 3: Pinterest
foto 4: Pinterest
foto 5: Pinterest
foto 6: Pinterest
foto 7: Pinterest
foto 8: Pinterest 
foto 9: Pinterest
foto 10: Pinterest