Vendre una finca rústica i un pis s’assemblen tant com vendre un cotxe de luxe i un utilitari. O sigui, res. Els dos tenen quatre rodes, però més enllà de les evidents coincidències, els compradors i venedors d’aquests productes són radicalment diferents.
Segurament per això, els agents immobiliaris que es dediquen exclusivament a la comercialització de finques rústiques són minoria. Però encara que són rara avis en la professió, n’hi ha.
Pere Barniol fa més de 20 anys que es dedica a la valoració de finques rústiques i urbanes (sòl no urbanitzable, per definició) ja sigui a efectes hipotecaris, de compravenda, d’expropiacions o d’herències, per exemple. I des que es va convertir en API fa deu anys també realitza compravendes d’aquest tipus d’immoble.
Els seus coneixements com a enginyer tècnic agrícola i l’experiència adquirida després de passar per una empresa del sector forestal, feien que l’opció de dedicar-se a la finca rústica semblés la més natural. En cas contrari, probablement mai s’ho hagués plantejat.
Encara que els canals de venda per a la comercialització de finques rústiques coincideixen amb els de qualsevol altre immoble (des dels ja gairebé extints anuncis en premsa fins als anuncis en portals immobiliaris), la ” variabilitat i la dispersió de tipologia de finques rústiques és immens “, reconeix en Pere.
Per aquesta raó, si ets agent immobiliari i estàs pensant a afegir a la cartera alguna finca rústica, des d’Api.cat et descobrim els secrets d’aquest sector perquè el teu aterratge tingui èxit:
1. Aprèn a identificar correctament el que vol el client . Masia o casa rural? Finca de cultiu, forestal o agroforestal? Masia per rehabilitar? En quina zona? Assegura’t que estàs en el camí correcte abans d’iniciar la recerca.
2. Vigila les despeses de comercialització. La comercialització d’una finca rústica té unes despeses de gestió bastant més elevades de les que pugui tenir un pis o una casa. “A part dels desplaçaments, moltes vegades l’accés a les finques s’ha de fer en vehicle tot terreny, cal realitzar plànols de les finques, etc. “, explica en Pere.
3. Assegura’t d’identificar adequadament la finca. Pensa que en ocasions el propietari només aporta una escriptura on la definició dels límits és molt superficial. En aquests casos, es pot usar el cadastre, però a vegades s’hi troben errors importants. “És molt habitual trobar finques on la descripció registral ens parla d’una superfície determinada i la real és major, en un percentatge bastant elevat”, adverteix Pere.
4 . Comprova l’existència de serveis bàsics com aigua i electricitat.
5. Tingues sempre a mà la normativa urbanística aplicable. “A vegades, es pot comprar una finca amb unes ruïnes pensant que es poden rehabilitar, però no necessàriament ha de ser així”.
6. Esbrina si hi ha arrendaments (o possibles servituds) i estudia bé la legislació bàsica sobre els mateixos. Recorda que la normativa és molt diferent a la dels arrendaments urbans!
Amb la crisi immobiliària, també s’ha produït una disminució important del nombre d’operacions de compravenda de finques rústiques i hi ha més oferta disponible. “Actualment, molta gent que tenia un habitatge de primera residència i una finca amb una casa com a segona residència ha optat per la venda de la finca rústica a causa de la seva reducció d’ingressos”, argumenta en Pere.
També la demanda ha baixat (“encara que això es nota menys a la zona de Girona i als bons terrenys agrícoles de Lleida”), com ho han fet els preus, on són habituals les rebaixes d’entre un 35 % i un 45% respecte dels preus de venda de 2007.
I a tot això, el perfil del comprador ha canviat amb la crisi? ” Majoritàriament no”, explica en Pere, “però sí que es troben compradors diferents que el que busquen no és necessàriament finques amb masia sinó terres per fer cultius o productes ecològics, o fins i tot per dedicar-se a la tòfona”.
En tot cas, està clar que el comprador de finca rústica, a diferència d’aquell que busca una casa a Mataró o un pis a Cerdanyola , busca tranquil·litat i calma per sobre de tot. Alguns busquen una casa per rehabilitar i aïllada enmig del bosc; altres, potser, una casa ja acabada i ben ubicada. Partint d’aquesta premissa bàsica, podem trobar diferents tipus de compradors:
Els que busquen masia
– Persones amb capacitat econòmica que busquen una segona residència.
– Altres que volen deixar la ciutat per viure al camp, encara que després treballin a la ciutat.
– Persones amb menor capacitat econòmica que busquen masies o ruïnes per rehabilitar poc a poc.
Els que busquen finques de cultius
– Empreses i professionals del sector, ja sigui del sector agrícola, ramader, de la fruita, etc.
– Estrangers als quals els agrada el clima i la natura.
Ara que ja saps l’imprescindible per iniciar-te al món de les finques rústiques, ja no et sembla tan complicat, oi ?
