Diuen que els dilluns són complicats, alguns mereixen la fama. Millor prendre’ls amb bon peu, amb ritme. A la ciutat tot és més ràpid. Prenc un cafè, surto al carrer, saludo a un veí, pujo al bus, però encara estic despertant. Penso en com seria la vida a la muntanya o en el camp. Deixaries de viure a la ciutat? A tu també t’ha passat?
Deixaries de viure a la ciutat?
Deixaries de viure a la ciutat?
No és perquè sigui dilluns. No ho has pensat també un altre dia de la setmana? Tampoc perquè la vida a la ciutat no ens agradi. Tot el contrari.
Potser per la crisi dels nous 30, perquè busquem el que no tenim, o simplement, perquè en algun moment, mentre esquivem cotxes, bicicletes i persones, com si el nostre objectiu fos aconseguir la medalla d’or en una carrera d’obstacles, ens sentim una mica cansats.
No importa el motiu. Ho he parlat amb la família, amb els amics, amb els companys de feina i en algun moment, més tard o més d’hora, amb els seus més i els seus menys, a tots ens ha passat. Fins i tot ho hem somiat mil vegades, i mil vegades ho hem gaudit!
Ha arribat el moment?
He nascut, visc a Barcelona i segueixo enamorat d’ella. Quan passo uns dies a una altra ciutat… Londres, París, Amsterdam, Berlín, Milà… em veig cridant en veu alta: Aquí també viuria! Però en tornar casa, per molt que m’emocionés, una altra part meva diu, no pensis tan de pressa, no facis ximpleries.
Em passaria el mateix si canviés Barcelona per un petit poble a la muntanya o al costat del mar? I en aquesta estem. Desfullant la margarida. I si em deixen, el ram sencer.
Serà perquè a la ciutat tot és més ràpid, i amb el pas del temps, nosaltres més lents? Potser perquè vivim al centre? O perquè realment ha arribat el moment de fer-ho?
Escapar dels dilluns grisos, abraçar-nos a un arbre i respirar l’aire fresc…
I tu? Què em dius? Deixaries de viure a la ciutat?
Landscape #Early – Albert Guasch
Foto 1: BIT Comunicació
Foto 2: Landscape #Early – Albert Guasch
