Mentre les administracions públiques advoquen per intervenir en el mercat immobiliari per protegir el dret a l’habitatge dels ciutadans, els operadors del sector consideren que certes pràctiques perjudiquen al mercat de transaccions immobiliàries i distorsionen la lliure competència. I en el pitjor dels moments.
A tall d’exemple, la Generalitat va anunciar al febrer un nou Pla per al dret a l’Habitatge que, un cop aprovat, haurà de ser vigent durant quatre anys. El nou text, que en aquests moments està en fase de redacció, prioritza, segons va anunciar el Govern, els programes socials d’accés a l’habitatge, promovent mesures per evitar l’exclusió social residencial, així com també accions que impulsin i reactivin sectors d’activitat econòmica.
Segons sembla, en el marc d’aquest nou Pla s’està plantejant la reforma del sistema d’avalloguer de la Generalitat. Aquest sistema, que funciona des de 2008, pretenia traslladar confiança als propietaris d’immobles en cobrir un màxim de sis mensualitats de renda si arribat el cas, havien de desnonar l’inquilí per manca de pagament i sempre que s’hagués ingressat la fiança obligatòria en temps i forma , i la renda mensual no superi determinats límits establerts per zones.
Si els pronòstics es compleixen, el nou Pla limitarà la cobertura d’aquest règim a tres mensualitats de renda i es reduiran significativament les rendes màximes, llevat que els habitatges siguin comercialitzats per les bosses públiques d’alguna de les oficines locals d’habitatge que hi ha Catalunya.
Segons Joan Ollé, president del col·lectiu API a Catalunya, aquesta pràctica podria considerar-se com a competència deslleial. “No hi ha millor borsa que la que poden intervenir els agents immobiliaris regulats a Catalunya, més de sis mil establiments oberts al públic, homologats per la pròpia Generalitat“, assegura convençut Ollé. I continua: “El més preocupant, però, és que tot aquest tramat d’oficines locals d’habitatge suposa una despesa fixa totalment ineficient per a l’Administració pública, ja que al capdavant d’aquests organismes treballen persones que no són professionals immobiliaris i que, òbviament , no acrediten els seus honoraris per èxit, com ho fem nosaltres, sinó que costen diners als ciutadans sigui el seu treball efectiu o no, envaint a més competències professionals que els són totalment alienes “.
Certament, en els darrers anys els ajuntaments, a través de les oficines locals d’habitatge, han exercit una tasca que tradicionalment ha estat pròpia dels agents immobiliaris. En aquest sentit, els API denuncien que aquests organismes en alguns casos subvencionen – en altres, ajuden – als propietaris d’immobles que ofereixen el seu habitatge de lloguer a través d’algun d’aquests organismes.
Tot el sector està d’acord que una de les funcions de les administracions públiques ha de ser garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies més desfavorides, però això no es redueix a la creació d’habitatge social o oficines locals d’habitatge “ni tampoc és desitjable que així sigui “, afirma rotundament Ollé.
“Les famoses” habitatges socials “s’han construït a dojo sense que hi hagi una correlació entre la demanda d’habitatge i la seva ubicació, el que ha provocat que en diferents punts de Catalunya puguem trobar promocions d'” habitatge social” buides, perquè no tenen potencials clients. Té sentit això? Creiem que seria millor incentivar la iniciativa privada, preocupar-nos que el mercat funciona amb normalitat i, això sí, garantir que totes les famílies poden accedir a un habitatge. Els governs no han de protegir l’habitatge sinó protegir les famílies, especialment a aquelles més vulnerables, i això no és en cap cas competència del departament d’habitatge de cap govern”, assevera el president dels API a Catalunya.
