El mirall és un element que des de fa mil·lennis forma part de l’utillatge d’higiene i cura personal, i des del segle XVI també de la decoració. La seva peculiar “màgia” els va convertir en moneda de canvi en expedicions que van contactar amb tribus allunyades de la civilització, les quals, fascinades, lliuraven a canvi les seves riqueses. Si estàs decorant el teu pis de Sabadell, t’expliquem com incloure’ls.
El Fengshui ens diu que poden protegir-nos, però també perjudicar-nos: ha de cuidar-se molt el seu ús. Els miralls Ba Gua ens defensen contrarestant les males influències si es col·loca el tipus adequat sobre la porta del bany (lloc de gran pèrdua de chi), sobre la porta d’entrada (per afavorir el pas de la chi a l’habitatge), o a les finestres (males influències d’un edifici major que el nostre), o de cantonades que apuntin cap a nosaltres. Poden ser perjudicials si reflecteixen situacions negatives, l’element foc, o si són antics i han pertanyut a gent amb “baixa energia” (es diu que els miralls posseeixen memòria energètica).
En la nostra època i cultura, no hi ha una casa en la qual no s’hagi optat per decorar amb miralls. A moltes és el primer element de contacte, el trobem ja al rebedor (de vegades un gran mirall venecià constitueix l’única decoració d’aquesta peça). Per la seva funcionalitat té assegurat un lloc al bany, on trobarem des d’un mirall mural amb flexo a una paret completa de llosetes de mirall, passant per un tipus camerino, o un altre que oculta un armari al seu darrere.
Segons avancem per l’habitatge, l’anirem trobant en passadissos i salons, penjat com un quadre o folrant parets. Als dormitoris, miralls de peu ens permeten contemplar el nostre vestit, o miralls de paret coronen un tocador. Les portes corredisses dels armaris robers són sovint de mirall. Als antics armaris d’alcova era habitual que quedés ocult a l’interior (si l’incorporaven a l’exterior, se’n deia “de lluna”).
Situats al costat de les finestres multipliquen la llum, són molt efectius en habitatges poc il·luminats o amb decoració molt fosca. Se solen col·locar en llocs estratègics, de prestigi, per exemple sobre la xemeneia o el sofà, perquè centrin l’atenció i reflecteixin les zones més boniques de l’habitació. No és gens oportú col·locar-los enfront d’una paret nua, ja que llavors tindran un reflex monocromàtic que no lluirà. Evidentment, tampoc han de col·locar-se enfront d’espais lletjos o deteriorats, ja que ens duplicarien aquest defecte.
Per ampliar l’espai en ambients petits, es pot cobrir de mirall una paret completa, una porta o tot un panell del bany. Hi ha modalitats adhesives que ens permetran fer-ho nosaltres mateixos amb molt poc esforç. És tendència el folrat de mobles petits, tauletes o còmodes auxiliars. També s’estan incorporant a la decoració de la taula com estovalles individuals o safates, ressaltats amb llumetes o espelmes.
Són molt dúctils, admeten totes les grandàries, i es poden col·locar també en grups: per parelles, o molts junts a la mateixa paret, de mesures variades i amb marcs de diferents estils, formant un collage. En qualsevol cas, no se solen agrupar molts miralls rodons: aquesta forma li dóna una certa cinètica que no és convenient potenciar perquè resulta aclaparadora. Miralls molt grans poden decorar-se amb bordons, o semi-tapar amb teles luxoses a manera de gran fulard, amb dos laterals en caiguda i una banda penjant entre ells. Si en penjar un mirall de gran mida perd la verticalitat i s’inclina una mica cap a terra, es corre el risc de reflectir massa aquesta zona i no és estètic, cal comprovar-ho i si escau, corregir-ho.
Els més luxosos són els d’estil venecià, amb llunes superposades bisellades i tallades, i marcs treballats amb acabats en or, plata o un altre metall. Comparteixen tron amb les cornucòpies, miralls rococó folrats en pa d’or amb canelobres als costats. L’art déco ens va deixar exemplars molt bells, i també el modernisme. Poden ser de formes regulars (rectangulars, rodons, ovalats, etc.), però corrents més moderns ens deixen contorns asimètrics, amb dissenys de firma realment espectaculars, amb marcs emplomats, de forja, amb tessel·les o simplement sense marc, retallats amb estil (perfectes per a ambients minimalistes).
El reciclatge ofereix moltes opcions, amb marcs de factura del “fes-ho tu mateix” de materials tan variats com a paper, suro, branques, o unes senzilles pinces d’estendre. Una altra opció decorativa per a la teva casa de lloguer a Barcelona és pintar-los parcialment o combinar-los amb vinils. Explica’ns com són els teus!
foto 1: Pinterest
foto 2: Pinterest
foto 3: Pinterest
foto 4: Pinterest
foto 5: Pinterest
foto 6: Pinterest
foto 7: Pinterest
foto 8: Pinterest
foto 9: Pinterest
1 comment
Thank you very much for your friendly comment.