Un dels fenòmens que la crisi que va esclatar el 2007 va portar amb si va ser la migració però al revés de com la coneixíem fins al moment: de la ciutat al camp. La falta de feina, el cost del nivell de vida a les ciutats i sobretot, el preu de l’habitatge són factors que han impulsat un fenomen migratori insòlit a Espanya.
Segons l’últim cens de població elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els municipis amb menys de 100 habitants ha augmentat un 12,9% en els últims 10 anys, quan es va realitzar l’últim cens de població a escala nacional. De la mateixa manera, la població de les localitats que tenen entre 2.000 i 5.000 habitants, ha augmentat un 0,2% i la dels municipis entre 5.000 i 10.000 habitants, que segueixen sent petits, ha augmentat un 10,9%.
Casualitat? Les xifres no indiquen que sigui un fenomen en massa però sí que reflecteixen una tendència interessant d’observar, en relació al context econòmic i social del país.
La falta d’ocupació, el cost del nivell de vida a les grans ciutats, el preu de l’habitatge i l’estrès, al costat del creixent interès per tot allò natural i tenir hàbits saludables, poden ser els factors que hagin impulsat a totes aquestes persones a buscar un estil de vida allunyat de la ciutat, més relaxat, econòmic i sostenible. O almenys això és el que es dedueix d’aquest fenomen, que malgrat no ser massiu, no ha passat desapercebut.
Motius econòmics
Segurament hi ha moltes persones a les quals la qüestió ambientalista o de viure amb un menor estrès els ha bastat per decidir-se a anar a viure a un poble. No obstant això, l’economia es presenta com el primer motiu. No és el mateix llogar una casa en un poble rural de 200 habitants, que llogar un pis a Barcelona centre. És lògica de mercat, l’oferta i la demanda són les que marquen el preu de l’habitatge, que d’altra banda és la part del pressupost domèstic que més pes té per a les persones que viuen de lloguer o paguen una hipoteca.
Però l’estalvi també passa perquè als pobles normalment es paguen menys impostos municipals, disminueixen o s’eliminen les despeses de comunitat i costa menys fer la compra, ja que molts són productes de proximitat i més naturals.
D’aquesta manera, són milers les petites històries individuals de persones que van decidir anar-se’n a viure al poble. Alguns recuperant la casa dels seus avis, d’altres llogant-ne una per emprendre un negoci local, aprofitant que no hi ha competència, i sobretot, beneficiant-se de l’oportunitat que ofereix el teletreball.
T’agradaria anar-te a viure a una casa de poble?
Foto: BIT Comunicació
