Les urbanitzacions residencials allunyades del centre de les ciutats és una cosa molt característica dels Estats Units i altres països. No obstant això, a Europa i concretament a Espanya, aquest fenomen és bastant recent. Un estudi de la Universitat d’Oviedo revela que la dispersió urbanística té costos. Coneix els detalls a les notícies immobiliàries d’Api.cat
La creixent dispersió urbanística a Espanya té costos
La recerca realitzada per la Universitat d’Oviedo, que s’ha publicat a ‘European Planning Studies’, alerta sobre la creixent dispersió de les ciutats espanyoles i dels costos que aquest fenomen comporta a tots els nivells.
Segons els analistes, la dispersió urbanística està molt consolidada com a model als Estats Units, Iberoamèrica i alguns països asiàtics, però era gairebé inexistent a Europa, fins fa unes dècades. Ara, pel que sembla, les ciutats europees estan reproduint aquest model basat en zones residencials disperses i allunyades del centre.
Per demostrar-ho, els investigadors han utilitzat imatges preses per satèl·lit per analitzar com han anat creixent les ciutats espanyoles en els últims anys. Gràcies a elles, han observat que Espanya s’ha dividit entre ciutats molt compactes i unes altres que aconsegueixen alts nivells de disseminació, comparables als Estats Units o Iberoamèrica.
Lleida és la ciutat espanyola més dispersa
L’estudi ha resolt que Lleida és la ciutat espanyola més dispersa i sorprenentment, Madrid la que menys. Però en general, el fenomen de la dispersió afecta especialment a les àrees metropolitanes poli cèntriques com: Múrcia-Cartagena; Càceres-Badajoz, La Corunya-Vigo-Santiago o Oviedo-Gijón-Avilés.
Les causes
L’estudi no solament ha traçat la radiografia de la dispersió urbana sinó que també ha aprofundit en les seves causes. Així, els resultats demostren que l’estructura econòmica té més importància que els factors geogràfics o climàtics a l’hora d’explicar la dispersió de les ciutats espanyoles.
Les localitats especialitzades en serveis tendeixen a ser més compactes que les molt industrialitzades. De la mateixa manera, les ciutats que mantenen un centre molt dinàmic, amb activitat comercial molt intensa, són les que conserven un creixement més compacte.
Els costos
La dispersió urbanística és un fenomen que està directament vinculat a la generalització de l’ús de l’automòbil. Però això, comença a plantejar problemes de sostenibilitat econòmica i mediambiental, amb importants conseqüències per a l’evolució de les ciutats. Quelcom que ja et vàrem explicar a api.cat als articles sobre les mega ciutats i les ciutats resilients.
El fet és que la creació d’urbanitzacions amb habitatges unifamiliars obliga, per exemple, a dotar-les de serveis públics com a transport, educació o sanitat. Els municipis petits, adjacents als més grans, han promocionat aquest estil de vida relaxant les normes urbanístiques per tractar d’incrementar la seva població. Per això, l’estudi recomana, en les seves conclusions, escometre noves mesures de restricció de sòl públic, especialment en àrees costaneres o d’especial interès mediambiental.
Foto : BIT Comunicació
Font i infografia: Universitat d’Oviedo
