Espanya suspèn en accessibilitat, molts edificis d’habitatges no estan adequats per rebre persones amb mobilitat reduïda, així ho reflecteixen estudis realitzats per organitzacions com l’ONCE i institucions públiques com l’INE. Però aquest problema té data de caducitat. T’ho expliquem a api.cat!
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en un de cada cinc llars espanyoles viu almenys una persona amb discapacitat, és a dir, el 20% de les llars. Per més de la meitat d’aquestes persones amb discapacitat, el principal problema és la mobilitat i necessiten tenir el mínim de barreres arquitectòniques possibles dins i per descomptat, fora de la llar.
Si bé és cert que en les edificacions de nova construcció ja s’aplica la normativa perquè siguin accessibles des del principi, els immobles que tenen més de 25 anys no solen estar adaptats i només els adapten si a la comunitat de propietaris es dóna un cas de necessitat.
Doncs bé, això ja té data de caducitat. Les comunitats de veïns tenen de temps fins al 4 de desembre del 2017 per fer els ajustos necessaris i raonables perquè els espais comuns siguin accessibles per a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, on també hi podem incloure la tercera edat.
Ho diu el Reial decret Legislatiu 1/2013 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social. L’objectiu és pressionar a les comunitats de veïns perquè planifiquin aquestes reformes i aconseguir que totes les persones puguin fer ús dels elements comuns en igualtat de condicions. Però no solament el portal, també el garatge, el jardí, etc. Tots els elements comuns.
Així que ja saps, si ets propietari d’un pis a Mataró, la teva comunitat de veïns té una mica menys de 2 anys per estalviar i anar pensant en posar rampes, ascensors, baranes de suport o altres dispositius mecànics o elèctrics per millorar l’accessibilitat a l’edifici.
El desemborsament econòmic és el principal escull
Les discussions en les juntes de propietaris per qüestions econòmiques són un clàssic, però en aquest cas no queda un altre remei. La bona notícia dins de tot és que la mateixa llei parla de “ajustos raonables” i estableix el cost màxim que haurien de tenir les millores: 12 mensualitats de les despeses comunes, descomptant les possibles ajudes públiques per reformes a les quals es pugui tenir dret segons la comunitat autònoma. Això ve regit per la Llei 8/2013 de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes, que modifica els articles 10 i 17 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH).
En conclusió, mentre el cost de les obres d’accessibilitat no superi les 12 mensualitats, els propietaris estan obligats a pagar. I si se sobrepassa, hauran de convocar una junta i acordar per majoria com dur a terme el pagament de les obres
Estaves pensant en comprar un pis a Barcelona? Doncs opta per un amb bona accessibilitat o pregunta com porta aquest tema la comunitat per estalviar-te un esglai.
Què t’ha semblat aquesta informació?
Foto: MadridConstrucciones
