En el sector immobiliari espanyol cada vegada es consoliden més figures especialitzades, la majoria d’elles procedents dels Estats Units, país que disposa d’un mercat molt més madur, motiu pel qual quasi sempre va per davant en qüestions de màrqueting i desenvolupament de nous perfils professionals.
A api.cat ja hem parlat de la figura de l’Agent especialitzat del Comprador, el que s’ha denominat erròniament com a “Personal Shopper” immobiliari i les seves diferències amb l’agent immobiliari comú. Avui volem parlar de la diferència entre el broker i l’agent inmobiliari tradicional.
El terme broker ve, com ja saps, de l’àmbit de la borsa i de les corredories d’assegurances, per la qual cosa manté certes similituds.
Als Estats Units el broker immobiliari és la persona que des de la seva oficina, dirigeix les operacions immobiliàries i gestiona tot el que té a veure amb la transacció, en els àmbits econòmic, urbanístic i legal, entre el venedor i el comprador.
És el propietari d’una o diverses agències immobiliàries i alhora, té agents immobiliaris associats sota el seu paraigua Ells són els que capten tant les propietats que estan venda com els compradors interessats. És a dir, els agents fan totes les gestions necessàries perquè comprador i venedor arribin a un acord i finalitzin la transacció amb el broker.
Una altra característica dels brokers i agents immobiliaris americans és que moltes vegades ells són la imatge més visible de la seva empresa, amb un elevat component de marca personal. Alguns s’han fet tan famosos que fins i tot compten amb les seves pròpia web, blog, canal de youtube i les seves opinions i pronòstics sobre el sector són reclamades en diferents mitjans de comunicació.
Pel que a l’agent immobiliari es refereix, als Estats Units s’entén que és el professional que obté una formació reglada per poder treballar com a empleat dins d’una franquícia o agència immobiliària en particular, gairebé sempre com a autònom, i és el pas previ i necessari per convertir-se en broker. De fet, un agent immobiliari sempre està sota la tutela d’un broker, ja que l’agent desenvolupa laprofessió sota la seva estructura empresarial i és a qui li remet la factura corresponent als seus honoraris, doncs no pot cobrar directament del client.
A Espanya la tradició immobiliària és diferent i el broker, potser no ha estat una figura tan estesa com als Estats Units, perquè el costum i la legislació són diferents de l’americana. No obstant, les funcions no difereixen substancialment de les que aquí pot tenir el gerent d’una agència immobiliària.
Tot iaixò, sí que hi ha brokers immobiliaris a Espanya, però molts d’ells treballen dins de l’òrbita d’una franquícia internacional i compten amb altres agents immobiliaris sota la seva tutela. Un exemple serien RE/MAX o Century 21, empreses que en el seu dia van importar aquest model americà a Espanya.
I on queda la figura de el “ Agent especialitzat del Comprador” en tot això?, doncs tal com diu el seu nom, mentre que l’Agent del Comprador es dedica exclusivament als clients interessats a comprar, un agent immobiliari tradicional opera indistintament amb compradors i venedors.
Per acabar, cal destacar que cada vegada més, els broker incorporen en les seves estructures empresarials a agents immobiliaris que s’especialitzen en “Agents del Comprador” i en “Agents del Venedor”, per oferir serveis especialitzats i un major valor afegit.
T’ha semblat interessant aquesta informació?
Foto: Pinterest
1 comment
Muy interesante el articulo en general. Solo tengo una consulta. En que calificativo se puede clasificar a la persona que hace el trabajo de orientador o divulgador de los inmuebles que venden algunas personas y que a la ves guía y orienta a las personas que buscan o aspiran comprar o invertir en el inmueble deseado, Siendo la característica principal de esta persona, un trabajador esmerado, honesto y dedicado a lo que esta haciendo al ofrecer sus servicios como intermediador y que ama sobre todas las cosas, la labor o servicio que presta?