Diuen que l’ésser humà és l’únic animal capaç d’ensopegar no dues, sinó infinitat de vegades amb la mateixa pedra. Podríem posar desenes d’exemples, però el que ens porta al cas és el de les bombolles immobiliàries i els estralls que aquestes causen.
No, a Espanya no som els únics que hem caigut en una profunda crisi econòmica a causa de l’esclat d’una bombolla immobiliària. Altres països estan seguint els nostres passos i no aprenen del sofriment d’altres països que ja ho han passat (Estats Units, Japó, Espanya…) ni es fixen en les terribles conseqüències que poden tenir. A api.cat t’expliquem quines són les més imminents.
La bombolla immobiliària Xina, és de les més sonades i la que podria ser la bombolla immobiliària més gran de la història. Es va començar a gestar quan el govern comunista va permetre que els ciutadans poguessin comprar habitatges en propietat. Llavors es va deslligar la bogeria per part de les constructores i els xinesos de classe mitjana amb capacitat de compra.
No obstant això, la febre constructora ha generat una sobre oferta, creant autèntiques ciutats fantasma. Els promotors es veuen obligats a abaixar els preus o regalar equipament per donar sortida als habitatges, la qual cosa podria abocar al país a una crisi econòmica estil Japó, deflació, als anys noranta.
A Brasil, la FIPE ZAP, l’entitat que proporciona l’índex de referència del mercat immobiliari brasiler, va publicar que a Sao Paulo i Rio de Janeiro, el preu de l’habitatge ha augmentat un 199,2% i un 246,6%, respectivament. No obstant això, diuen els experts que la bombolla a Brasil es caracteritza per ser una bombolla de preus, i no de crèdit.
El cas de Sant Francisco és paradigmàtic, aquesta seria la tercera vegada des dels anys 80 que la ciutat viu un auge immobiliari. En aquesta ocasió, és la creixent instal·lació d’importants empreses del sector tecnològic (Facebook, Google, Apple) a Silicon Valley, al sud de Sant Francisco el que està generant la bombolla.
Els centenars de treballadors d’aquestes empreses, molts d’ells homes i solters, prefereixen instal·lar-se a Sant Francisco, les immobiliàries saben el tipus de sous que tenen, i a partir d’aquí tot són pujades; 12,3% en l’últim any. El preu d’un habitatge de compra pot oscil·lar uns 500.000 euros.
Encara que sembli mentida, a Cuba també se n’està generant una, a causa de la legalització de transaccions de compravenda entre particulars que el govern va autoritzar al novembre del 2011.
Hi ha pocs habitatges (3.700.000 aproximadament) i molta demanda per part dels ciutadans des de la legalització. El país té amb prou feines 11 milions d’habitants. Els experts adverteixen de la singularitat d’aquest mercat, que funciona amb dues monedes de valor molt dispar, i que pot portar a estafes entre locals i estrangers.
A Europa, Londres és el màxim exponent. El preu de l’habitatge a la capital anglesa està creixent exponencialment, només en l’últim any s’ha encarit un 12% i en el primer mes d’aquest 2104, el cost mitjà d’un habitatge va pujar al voltant de 9.900 euros.
Creus que alguna vegada aprendrem dels errors?
Foto: Pinterest
