Llogar un pis a Barcelona pot convertir-se en una marató

Llogar un pis a Barcelona pot convertir-se en una marató
Valora este articulo

Ai… Barcelona! Quina ciutat tan bonica, cosmopolita i entretinguda per viure. Barcelona enamora i atreu cada vegada a més persones d’aquí i d’allà. De tot arreu. Però l’oferta d’habitatges de lloguer escasseja i està començant a ser un problema pels qui volen viure a la Ciutat Comtal.

viure de lloguer a barcelona

Viure de lloguer a barcelona

Ha estat notícia en els últims mesos i ho confirmen els professionals API que operen a la ciutat: l’estoc de cases de lloguer a Barcelona escasseja i hi ha molta demanda per a poca oferta de qualitat.

Els habitatges que surten al mercat ‘volen’ i hi ha molta competència entre els interessats. Tant, que el candidat a inquilí/a no pot pensar-s’ho 2 vegades si ha vist un pis o una casa que li agrada. Perquè si ho fa, probablement li prenguin de les mans en menys de 48h.

Un context que provoca la pujada dels preus: el preu mitjà del lloguer a Barcelona va pujar un 7% el 2015 situant-se en els 755 euros mensuals, segons l’Institut Català del Sòl (Incasòl), i es preveu que ho segueixi fent al llarg del 2016 i el 2017.

Com a conseqüència, Barcelona ja és la ciutat més cara d’Espanya per viure de lloguer. No obstant això, l’augment dels preus depèn del tipus d’habitatge i de la zona. Els districtes on més va pujar el lloguer l’any passat, segons estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona, són: L’Eixample (11,18 euros/m2), Les Corts (11,97 euros/m2), Sant Martí (10,64 euros/m2), Sarrià-Sant Gervasi (12,96 euros/m2) i Gràcia (11,82 euros/m2).

En opinió de Joan Ollé, President del col·lectiu API a Catalunya, hem de deixar de pensar que Barcelona és solament el centre i els barris adjacents, tal com  ho entenen en altres grans capitals europees, com per exemple, París.

“Barcelona està de moda des de fa temps. La ciutat atreu talent. És un referent mundial en qualitat de vida, cultura, educació, etc. I això té conseqüències: que no tots poden viure a les zones més cèntriques o populars de Barcelona.”

I afegeix:

“Hem de començar a ampliar horitzons i considerar, per exemple, que Collbató, que és un municipi encantador al peu de Montserrat, és com parlar d’un barri de la ‘Gran Barcelona’. Segur que això no estranya gens als Parisencs ni als Londinencs, no sé per què a nosaltres sí.”

Les respostes als comentaris contingudes en aquest blog són orientatives i no són constitutives de cap assessorament legal, per tant, no tenen força vinculant, no es deriva responsabilitat i no atorguen cap garantia sobre la licitud i legalitat de la informació difosa.

Deixa un comentari