És un tema pantanós, polèmic i sobretot, poc comprensible. Els espanyols paguem el quart rebut de la llum més car d’Europa, solament per darrera de Dinamarca, Alemanya i Irlanda. Avui, a les notícies immobiliàries d’Api.cat, ens proposem un gran repte: explicar-te de la forma més clara possible, per què el rebut de la llum és tan car a Espanya.
Per què és tan cara l’electricitat a Espanya?
En l’estudi “L’efecte tisora” elaborat per David Robinson, de l’Oxford Institute for Energy Studies, es demostra que: el rebut de la llum va augmentar un 52% a Espanya, el doble que la mitjana de la UE durant la crisi (del 2008 al 2014).
I en aquest context, moltes famílies es pregunten per què l’electricitat a Espanya és més cara que a Noruega, França o Anglaterra, per exemple, quan la riquesa per càpita de les famílies espanyoles és molt inferior a la d’aquests països. I tu, ¿creus que la factura de la llum del teu pis en lloguer a Barcelona és molt cara?
Conceptes que engreixen la factura de la llum
Lamentablement, el motiu no és que produir energia a Espanya sigui molt més car que a Dinamarca. La raó és que, en la factura, s’inclouen diversos conceptes que tenen poca relació amb els costos o el consum de l’electricitat. A més, mal explicats, poc transparents i incomprensibles per a l’usuari, encara que suposen aproximadament la meitat de la seva factura. A Consumer.es, enumeren els conceptes que engreixen la teva factura de la llum.
- Costos de transició de la competència
Són una espècie d’“indemnitzacions” (d’aproximadament 7.813,2 milions d’euros) que les empreses reben per compensar la caiguda dels seus beneficis davant l’entrada de nous competidors al mercat amb la llei d’alliberament del sector elèctric. La Plataforma per un Nou Model Energètic estima que es tracta d’una sobre compensació i que si s’acabés amb aquesta ajuda, el rebut de la llum s’abaratiria entorn d’un 10%.
- Les primes a energies renovables i cogeneració
Suposen milers de milions d’euros anuals. No obstant això, des de l’Associació de Productors d’Energies Renovables asseguren que, les renovables, malgrat les primes, donen al sistema més del que reben.
- El cost derivat de l’aturada de l’energia nuclear
El 1984 es va prohibir a Espanya la construcció de noves centrals nuclears i se’n van cancel·lar cinc abans que comencessin a funcionar. Per compensar a les empreses que ja havien invertit en elles es van fixar indemnitzacions. I són milers de milions d’euros els que es paguen per aquest concepte any rere any a través del rebut de la llum entre tots els consumidors.
- La compensació extra peninsular
El preu pel sobre cost que suposa portar el subministrament d’electricitat a les illes també és alguna cosa que paguem entre tots.
- Les primes per al carbó nacional
Per evitar el tancament de les mines de carbó espanyoles, que per si mateixes no podrien competir amb les d’altres països, es cobra un impost especial sobre l’electricitat que subvenciona el funcionament d’aquestes mines.
- Els impostos
Parlem del 21% d’IVA i gairebé un 5% de l’impost especial sobre l’electricitat. Vist objectivament, se li aplica al rebut de la llum, que és un bé bàsic, la mateixa tributació que suporten els béns de luxe.
Segons l’estudi, sense aquests conceptes, el rebut de la llum a Espanya seria l’onzè més car d’Europa, no el quart.
El famós Dèficit de tarifa, també conegut com: pagar els deutes del sistema
El famós dèficit de tarifa és la diferència entre el cost del subministrament elèctric i el preu de l’electricitat. “En teoria”, se suposa que el que cobren les elèctriques no cobreix els costos de produir electricitat, i per això, el govern els reconeix aquest dèficit, que es tradueix en un deute de l’Estat envers les elèctriques. I qui l’acaba pagant? Els consumidors; en concret, suposa entre un 6% i un 7% de la factura de la llum.
En aquest sentit, Jordi Dolader, consultor i exconseller de l’antiga Comissió Nacional d’Energia (CNE), ho va exemplificar en una entrevista a El Periódico d’aquesta manera: “Em menjo un bistec i el pago al moment, però l’electricitat que s’ha emprat per preparar-lo o la il·luminació sota la qual me l’he menjat, la pagaran els meus néts”.
La síntesi de tot això? Un cúmul de decisions polítiques que acabem pagant tots els consumidors.
