Com és possible que hi hagi més de 13.000 habitatges protegits buits, mentre s’estima que 332.529 persones no tenen un habitatge en aquest país? Això mateix es preguntava la Defensora del Poble, Soledad Becerril, del PP, que en analitzar les dades recollides sobre aquesta situació en l’Informe “Habitatges protegits buits”, la qualificava de “ineficient i poc aceptable”.
Aquest mateix informe revela que Catalunya, Castilla-La Mancha i Navarra són les Comunitats Autònomes que acumulen més habitatges buits disponibles, amb 3.264, 2.615 i 1.026 respectivament. Entre elles, 572 estan a Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. Una quantitat important en relació al nombre total de vivendes posades a la venda o lloguer a la capital catalana.
Entre el frau i la renúncia
Però, quines raons hi ha darrere d’aquesta situació? La veritat és que és difícil saber-ho perquè, per increïble que sembli, no hi ha cap instrument informàtic per poder consultar la informació referent als habitatges que en els últims anys han rebut ajudes públiques, ni per poder fer un seguiment del seu estat i la seva ocupació.
Per això, el Ministeri de Foment està treballant en una base de dades agregada amb informació de les Comunitats Autònomes, els Ajuntaments i altres fonts, i així constituir un Registre General estatal d’Habitatges de Protecció Oficial amb tota la informació, desagregada segons tipologies d’habitatges de protecció oficial, el promotor, si ha estat inclosa en una autopromoció cooperativa, si estaven destinats al lloguer o a la venda, si han estat ocupades alguna vegada i les causes per les quals estan buides.
Fins que aquest Registre es conclogui i llanci més llum sobre aquest assumpte, les dues raons principals que expliquen aquesta desocupació són :
1. Perquè els seus adjudicataris no estan utilitzant el seu habitatge de forma habitual i permanent ,
2. Perquè renuncien a l’habitatge a causa de:
– La impossibilitat per trobar finançament.
– La pèrdua de lloc de treball.
– La reducció dels ingressos.
-La insatisfacció amb l’habitatge adjudicat.
Què passarà amb els habitatges buits?
La veritat és que el Govern està decidit a acabar amb aquesta situació. I per a això, permetrà amb caràcter excepcional que les administracions públiques puguin requalificar alguns habitatges de protecció oficial en venda perquè puguin destinar al lloguer i així reduir l’existència de pisos buits i el seu deteriorament.
Així ho recull el Pla Estatal de Foment del Lloguer d’Habitatges, la Rehabilitació Edificatoria i la Regeneració i Renovació Urbanes 2013-2016, on es contempla també la possibilitat de desqualificar habitatges protegits retornant les ajudes públiques que en el seu cas haguessin rebut i així procedir al seu requalificació .
Aquesta mesura permetria que “moltes de les persones que necessiten un habitatge amb urgència podrien beneficiar-se dels milers d’habitatges públics que actualment es troben buits i disponibles”, opinava la Defensora del Poble, Soledad Becerril .
Els pisos dels bancs
Actualment és difícil de saber quants pisos estan en mans de les entitats bancàries. Però , ja el 2012 s’estimava el nombre d’habitatges embargades a 200.000 i es preveia que la quantitat ascendís a 600.000.
Per pal · liar aquesta situació la Generalitat va anunciar el passat mes de gener que va a aplicar una nova taxa als bancs que tinguin pisos buits. Segons el secretari d’Habitatge de Govern, Carles Sala: “L’impost està pensat per estimular els bancs a que cedeixin el lloguer social els pisos buits, per al que haurà bonificacions“.
La Generalitat ha aconseguit que Catalunya Caixa cedeixi 400 habitatges per a lloguer social i estan en negociacions amb Bankia i Sareb.
FOTO: Promoció d’Habitatges a Santa Coloma de Gramenet . Generalitat de Catalunya.
