No et descobrim res nou: sol·licitar una hipoteca per comprar un pis no és precisament un camí de roses. A tots els detalls que cal tenir en compte a l’hora de negociar el préstec hipotecari amb el banc cal sumar un tràmit imprescindible: la taxació de l’habitatge. Però, per què és necessari taxar un pis, si el venedor ja n’ha marcat el preu?
Com ja et vam explicar en un post anterior, el préstec hipotecari ofereix al client millors condicions que un de personal perquè compta amb una garantia especial: l’habitatge que el client vol comprar amb aquell préstec. Per tal de saber fins a quin punt és digne de garantia aquest immoble i quants diners pot deixar per ell, l’entitat bancària necessita conèixer quin valor té.
Al banc l’importa poc el preu de venda de la casa que vols comprar a Igualada; al cap i a la fi, es tracta d’un preu subjectiu. El que necessita saber és el seu valor real, que es determina a través de la taxació. En el moment de taxar l’habitatge entren en joc factors com la mida, l’estat de conservació o la ubicació. Es fa una estimació objectiva del valor de l’immoble en condicions de mercat normals; això no significa que aquest valor s’hagi de mantenir sempre estable amb el pas del temps.
Qui taxa l’habitatge?
La taxació va a càrrec d’una societat independent de l’entitat bancària que concedirà el préstec. Pot ser triada de comú acord per l’entitat i el client. Tot i que, a l’hora de la veritat, les entitats acostumen a col·laborar amb societats de taxació properes a elles. El col·lectiu API a Catalunya ha suggerit més d’una vegada que, per tal de garantir la transparència de les taxacions, es treballi amb taxadors realment independents, imparcials i especialitzats en el sector immobiliari.
Qui paga la taxació?
Cal que ho tinguis clar: si demanes una hipoteca per comprar aquell pis somiat a Sabadell, tu et faràs càrrec de les despeses de la taxació prèvia. I les hauràs d’assumir tant si finalment et concedeixen el préstec hipotecari com si no.
I què passa si el banc no concedeix la hipoteca?
En aquest cas, et lliurarà l’original de l’informe de la taxació perquè el puguis aprofitar en les teves negociacions amb un altre banc. Aquesta segona entitat estarà obligada a acceptar la taxació sempre que no hagi caducat (és a dir, que no hagin passat sis mesos des que es va fer l’informe), per la qual cosa no hauràs de pagar novament per ella. Això sí: que la nova entitat accepti la taxació no significa necessàriament que estigui d’acord amb el valor indicat. Pot ser que ho vulgui comprovar amb els seus mitjans.
Foto: Images Money
