Quines garanties addicionals et poden demanar en un lloguer?

Molts propietaris tenen por a l’impagament del lloguer, cosa comprensible donada la morositat que s’ha disparat amb la crisi financera. Per aquest motiu, busquen garanties addicionals a la fiança. Avui a api.cat, t’expliquem els tipus de garanties que et poden demanar a l’hora de llogar un pis.

Segons un estudi l’elaborat pel Fitxer d’Inquilins Morosos, des de l’1 gener de 2013 a 31 de desembre de 2014, la morositat en els arrendaments urbans s’ha incrementat en un 11,91%. Dades que s’han obtingut prenent com a referència les inscripcions que ha tingut el fitxer durant aquest període.

Amb aquestes xifres, podem entendre que hi hagi certs propietaris que, demanar un mes de fiança els sembli poca cosa i necessitin demanar garanties addicionals per posar el seu pis de Sabadell en lloguer.

Segons l’art. 36 de la Llei d’Arrendaments Urbans, és obligatori lliurar un mes de fiança al moment de formalitzar el contracte d’arrendament. Però a l’apartat nº5 del mateix article, exposa clarament que les parts podran pactar qualsevol tipus de garantia addicional.

Vegem quines són les garanties addicionals més sol·licitades:

Un aval bancari

Es tracta d’una quantitat de diners, que sol ser l’equivalent a diverses mensualitats, que l’arrendatari demana a la seva entitat financera que garanteixi per escrit. En cas que l’inquilí no pagui, el propietari podrà executar l’aval. Si arriba aquest moment, el banc li reclamarà a l’avalat el reintegrament de la quantitat.

Per al banc, un aval bancari és un risc, per aquest motiu, la majoria d’entitats financeres exigeixen que l’inquilí realment disposi d’aquesta quantitat i la deixi en dipòsit, immobilitzada mentre duri el contracte. A més, no és gratuït sinó que cobren comissions per la gestió.

Molts inquilins no es poden permetre tenir certa quantitat de diners retinguda durant tant de temps, per aquest motiu, potser no és la garantia addicional més sol·licitada.

Un aval personal

Un aval personal és un altre tipus de garantia, que no compromet a l’entitat financera però sí a la persona que fa d’avalador. Consisteix en una tercera part, que es compromet a respondre pel seu avalat en cas que aquest incompleixi amb les seves obligacions.
La majoria d’aquests casos són pares que avalen als seus fills, per exemple, quan per primera vegada se’n van a viure de lloguer a Barcelona, sigui per estudis o per feina.

Un dipòsit

Alguns propietaris exigeixen un dipòsit als inquilins. Imaginem que vols llogar una casa a Girona, es tractaria d’una quantitat de diners, que no té per què correspondre amb un nombre determinat de mensualitats i que l’inquilí lliura al propietari en concepte de garantia. És com una fiança ampliada però amb una diferència important; el propietari no està obligat a dipositar aquests diners en cap organisme oficial. En principi una vegada finalitzat el contracte, si no hi ha desperfectes ni impagaments, el propietari ha de retornar el dipòsit a l’inquilí.

Aquestes són en definitiva, les garanties addicionals que més demanen els propietaris d’habitatges en lloguer. En determinats casos, per exemple en pisos d’estudiants, podrien demanar fins i tot més d’una alhora; l’aval dels pares i un dipòsit. Però en tot cas, recorda que és un acord entre les parts i que pots acceptar-ho o no.

T’han demanat alguna vegada garanties addicionals a la fiança? Explica’ns-ho!

Foto: Pinterest