Encara costa creure, però existeixen formes de viure que no passen ni pel lloguer ni per la compra d’habitatges. A api.cat ja t’hem parlat de les cooperatives d’habitatges tipus la Muralleta o de la masoveria urbana, entre d’altres. Avui volem parlar de l’habitatge amb dret a ús, una fórmula que està a cavall entre la compra i el lloguer. Te’n donem els detalls!
Què és l’habitatge amb dret a ús?
Es tracta d’un model d’habitatge cooperativista que fusiona el millor de les dues formes tradicionals d’accedir a l’habitatge. D’una banda, permet que una persona visqui amb l’estabilitat que proporciona tenir un habitatge en propietat i per l’altre, permet disposar de la llibertat que ofereix el lloguer.
És una fórmula d’habitatge que en alguns països europeus com Dinamarca, Alemanya i els nòrdics: Suècia, Finlàndia i Noruega, funciona des de fa dècades i que ara comença a desenvolupar-se amb força a Espanya.
Com funciona?
A Catalunya tenim la cooperativa pionera en la implementació de l’habitatge amb dret a ús, es diuen Sostre Cívic i estan en actiu des del 2010. El cooperativista no compra l’habitatge ni tampoc el lloga, sinó que paga una quota inicial, que va des dels 3.000 als 15.000 euros -segons el projecte-, per entrar a formar part de la cooperativa i després, paga una quota mensual més econòmica per ser usuari de la casa de manera indefinida. El contracte que se signa és de dret o cessió d’ús, un model emparat pel Codi Civil.
Quins avantatges té?
Raül Roberts, president i soci fundador de Sostre Cívic, ens explica els principals avantatges d’aquesta forma d’habitatge alternatiu: “L’avantatge de l’habitatge amb dret a ús pel que fa a la compra és que avui dia estar hipotecat és un impossible per a gran part de la població. Amb el dret a ús el soci té la mateixa estabilitat que la propietat, ja que és indefinit i es pot heretar. L’avantatge respecte al lloguer és que la quota mensual és considerablement més baixa que una renda de lloguer. Per exemple, a Barcelona comptem amb edificis on els veïns paguen entre 150 i 450 euros, per habitatges que costarien entre 300 i 700 euros al mercat del lloguer.”
I si una persona decideix deixar la cooperativa?
En aquest hipotètic cas i com a qualsevol cooperativa, Sostre Cívic retornaria la quota inicial que es va pagar, però a més també retornaria l’IPC i les millores que s’hagin fet a l’habitatge.
Com aconsegueixen que sigui un model assequible per a totes les parts?
Arribant a acords de col·laboració amb l’administració pública, que sovint disposen d’edificis o terrenys als quals no poden treure’ls rendibilitat perquè no poden invertir o endeutar-se més. En aquests casos, l’administració cedeix l’explotació dels terrenys o edificis a la cooperativa, a canvi del pagament d’un cànon anual. Aquesta mateixa fórmula també l’apliquen amb terrenys o edificis privats, en els quals ofereixen al propietari una rendibilitat d’aproximadament el 7%. Tens un terreny a Sabadell i vols donar-li sortida?
És un projecte sòlid?
Sostre Cívic compta amb 292 socis i 7 projectes residencials en funcionament i altres 14 en fase de rehabilitació o negociació amb les administracions locals. La seva principal àrea d’actuació és la província de Barcelona, encara que ja estan treballant per a un projecte a Canàries i en fase de converses en algunes administracions andaluses.
El seu president, Raül Roberts, emfatitza que és un model en creixement que està suscitant molt interès entre les persones majors: “Estem veient un increment de sol·licituds per part de gent gran, que volen viure compartint espais comunitaris amb altres persones i veuen en aquest model una alternativa a les residències”.
Què et sembla l’habitatge amb dret a ús?
Foto: Edifici de Sostre Cívic al Born, Barcelona