Que tot, o gairebé tot, es pot traduir en llenguatge matemàtic no és una novetat. Que les matemàtiques interfereixen en tots els aspectes de les nostres vides sense que ens adonem, tampoc. Però que s’apliquin teories matemàtiques al sector immobiliari resulta com a mínim interessant. Avui a api.cat t’expliquem què és la “Teoria de Jocs” i com s’aplica al mercat immobiliari.
La teoria de jocs és un mètode matemàtic que s’aplica en economia, política o psicologia i que estudia el següent: Donada una situació ‘x’ i disposant d’informació limitada, perquè un individu tingui èxit en la presa de decisions, ha de tenir en compte les decisions que preveu que prendran la resta dels agents (o jugadors) que intervenen en aquesta situació (o joc).
És a dir, en la teoria de jocs no hem de preguntar-nos què fem, sinó que farem tenint en compte el que pensem que faran els altres.
Per exemple, imaginem que una important empresa de dispositius electrònics amb oficines a Barcelona té un nou producte per llançar al mercat, però sap que la seva màxima competència, també. Què li convé més, anticipar-se o esperar al fet que la competència present el seu producte primer?
Segons la teoria de jocs, l’empresa “A” hauria de valorar si presentar el producte amb anterioritat a l’empresa “B” seria beneficiós. Com? Analitzant tota la informació de què disposen i preveient quines millores han pogut incloure els altres al producte “B” o a quin preu el vendran per intentar predir com afectarà la demanda del producte “A”.
Suposem que finalment, l’empresa “A” presenta el seu producte en primer lloc a un preu de 600 euros i l’empresa “B”, llança al cap de pocs dies un producte similar a un preu de 400 euros. Això podria afectar molt negativament a les vendes de l’empresa “A”, tret que les seves prestacions siguin millors i justifiquin la diferència de preu.
I tot això, què té a veure amb el sector immobiliari?
Doncs que en la negociació per a la compravenda d’un habitatge o immoble es pot aplicar la teoria de jocs.
Imaginem que vols comprar una casa a Girona, ja sigui a través d’un agent immobiliari o directament amb el propietari. El cas és que el venedor disposa de certa informació sobre la casa i el mercat que tu no tens. A més, buscarà el màxim benefici possible per a ell. Posem un exemple:
La casa està a Olot, en una zona molt tranquil·la i bonica, però el propietari sap per un amic seu que treballa a l’Ajuntament, que en 2 anys construiran una carretera al costat que li restarà encant. Sap que és el moment de vendre perquè la seva casa no perdi valor.
Això s’anomena “asimetria de la informació”, quan una de les parts disposa de més informació per prendre una decisió que l’altra. Fa anys i abans que el sector immobiliari estigués tan desenvolupat en internet, l’asimetria de la informació era molt major entre els agents immobiliaris i els compradors o venedors, doncs eren pràcticament els únics que coneixien tots els detalls del mercat.
Ara, gràcies a internet i els mitjans de comunicació, l’asimetria de la informació és molt menor, la qual cosa fa que la teoria de jocs tendeixi a buscar l’equilibri. Aquesta va ser l’aportació a la teoria de jocs que va fer el Premi Nobel en Matemàtiques, John Nash, de qui se’n va fer la pel·lícula ‘Una ment meravellosa’.
Imaginem ara que hi ha un pis en venda a Reus que és una autèntica ganga i estàs competint amb altres dos compradors molt interessats. En aquesta negociació i aplicant la teoria de jocs, hauràs de preveure quines ofertes poden fer-li els altres dos interessats a l’agent del venedor per llançar un preu que et convingui a tu i alhora, no t’elimini de la negociació. De la mateixa manera, l’agent del venedor sabent que té 3 interessats, pot ser menys flexible en la negociació del preu de l’habitatge en qüestió.
En resum, la teoria de jocs explica com negocien dos o més agents, com es formen els preus i quin és el resultat final. Segons Nash, quan preval el benefici mutu, els sistemes creixen en equilibri. Moralina: no siguem egoistes!
T’ha semblat interessant la teoria de jocs?
Foto: Pinterest
