Moltes comunitats de propietaris s’estan plantejant instal·lar sistemes de vídeo vigilància davant l’augment dels robatoris a habitatges, sobretot després de l’estiu, època en la qual es disparen perquè és quan els lladres ho tenen més fàcil. Però la instal·lació de càmeres de videovigilància no és una cosa que es pugui fer així, sense més. Existeixen uns requisits i un marc legal que cal complir, si no es vol rebre una bona sanció econòmica.
Videovigilància a les comunitats de propietaris
Per conèixer al detall quin és el procediment, els requisits i el marc legal per instal·lar càmeres de videovigilància en una comunitat de propietaris a Api.cat hem parlat amb Prevent Security Systems, especialistes en aquest tipus d’instal·lacions.
Segons l’empresa, l’increment dels robatoris, junt amb els actes vandàlics comesos a les zones comunes de les comunitats de propietaris és el que ha fet augmentar les sol·licituds d’instal·lacions de videovigilància. Concretament, del 2013 al 2014 hi ha hagut un increment del 25,52% en la creació de fitxers de videovigilància en comunitats de propietaris, segons dades de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Si vius en una comunitat de propietaris a Barcelona i us ho esteu plantejant, segueix llegint!
Quins són els requisits legals per instal·lar càmeres de videovigilància a una comunitat de propietaris?
- S’ha de decidir per majoria. Segons l’article 17.3 de la Llei de Propietat d’Horitzontal, és necessari que la comunitat de veïns compti amb el vot favorable de les 3/5 parts de la totalitat dels propietaris.
- S’han de respectar els principis de necessitat, idoneïtat i proporcionalitat. És a dir, que el tipus de càmeres escollides, la seva col·locació i àrea de cobertura han de respondre a la necessitat del conjunt de la comunitat i puguin justificar la idoneïtat de la mesura, així com la seva proporcionalitat.
- Inscripció del fitxer a l’A.I.P.D. Si el sistema grava les imatges captades, estarem davant un fitxer de dades personals i la creació d’un fitxer de vídeovigilància exigeix la seva prèvia notificació a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (A.I.P.D.)
- Informar que hi ha videovigilància. Les zones videovigilades han de tenir distintius que informin que aquesta àrea està sent videovigilada. Aquests distintius han d’estar situats en llocs visibles, tant en l’exterior com prop dels accessos.
- Facilitar als interessats impresos en els quals es detalli la informació sobre els seus drets i la identitat del responsable del fitxer davant qui exercir-los.
- Seguretat i secret. S’han d’adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat de les dades i evitar la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat, tals com un armari de seguretat per al gravador, una habitació amb clau, restricció d’accessos, etc.
- Elaboració de Document de Seguretat. S’haurà de redactar un document de seguretat en compliment del que es disposa en la L.O.P.D. per garantir la protecció, confidencialitat, integritat i disponibilitat dels fitxers. Aquest document haurà de recollir totes les incidències i ha de mantenir-se actualitzat.
- Tota persona o empresa amb accés als fitxers (sigui una empresa externa o un empleat) haurà de signar el contracte de “accés a dades” com es recull en el RLOPD, comprometent-se al secret i salvaguarda de la informació.
Quins limitis estableix la llei quant a la privacitat de les persones que viuen en la comunitat?
- No gravar espais públics. Per exemple, el carrer. Tret que sigui imprescindible per a la vigilància que es pretén, o que resulti impossible evitar-ho per qüestions d’ubicació.
- No gravar els espais privats dels veïns. La captació d’imatges en espais privats està prohibida pel dret a la intimitat de les persones, segons ho regula l’Agència de Protecció de Dades. Però si per ubicació fos inevitable esquivar una àrea privada, els sistemes de vídeo vigilància professionals, permeten bloquejar o emmascarar determinades àrees de l’escena per mantenir aquest dret fonamental.
Quines sancions s’imposen si s’incompleix la llei?
Les infraccions són qualificades per la A.I.P.D com a lleus, greus o molt greus. Les sancions van des dels 900 euros (les més lleus), fins als 600.000 euros (les més greus). Perquè et facis una idea, el nombre més gran de resolucions sancionadores a comunitats de propietaris s’ha produït per la captació desproporcionada de la via pública i per falta de cartells informatius sobre l’activitat de videovigilància.
T’ha semblat útil aquesta informació?
Foto: BIT Comunicació
