Posar un habitatge en lloguer és la millor forma d’obtenir rendibilitat per una propietat que està buida, però que li genera despeses fixes al propietari (impostos, comunitat de veïns, etc.) T’expliquem com llogar el teu pis i quines són les principals opcions.
Existeixen diferents tipus de lloguer, i t’hem parlat de tots i cadascun d’ells a les notícies immobiliàries d’Api.cat. No obstant això, aquestes són les 3 principals modalitats de lloguer:
Lloguer com a habitatge habitual
És el tipus de lloguer més comú, aquell en el qual l’arrendatari lloga un pis o una casa perquè es converteixi en el seu habitatge habitual. Entenent per habitatge habitual, el lloc de residència principal d’una persona o família. Els contractes d’arrendament d’habitatge habitual es regeixen per la Llei d’arrendaments Urbans i tenen una durada mínima d’un any i màxima de tres, tret que les parts hagin pactat una altra durada o la durada s’estengui mitjançant les pròrrogues contemplades per la llei.
El fet que el lloguer tingui la condició d’habitatge habitual és important tant per a l’arrendador com per a l’arrendatari, ja que ambdues parts poden beneficiar-se de deduccions fiscals. Busques cases de lloguer a Barcelona per mudar-te de forma permanent?
Lloguer de temporada
Els lloguers de temporades són una modalitat de lloguer diferent del d’habitatge habitual, regulada per l’article 3 de la Llei d’Arrendaments Urbans. És el que la llei la denomina “arrendament per a un ús diferent del d’habitatge”, ja que la seva finalitat no és la de satisfer la necessitat d’un habitatge permanent per a l’arrendatari, sinó una puntual. Per exemple, estudiants que lloguen només durant el curs acadèmic, treballadors desplaçats temporalment, etc.
La principal diferència és que, als contractes de temporada, les parts són lliures de pactar les condicions que considerin oportunes quant a: durada, períodes de pròrroga i preavisos per abandonar l’immoble. No obstant això, sí que està regulat que la fiança ha de ser de 2 mesos.
Lloguer turístic
És una modalitat cada vegada més practicada a grans ciutats i ciutats turístiques, com per exemple: Barcelona, Madrid, Sevilla o Sant Sebastià. Aquest tipus de lloguer es diferencia del lloguer de temporada principalment perquè les estades no poden superar els 31 dies. El lloguer turístic es concep com una activitat lucrativa, i per tant, s’ha de tributar pels seus beneficis. A més, no està regulat per Llei d’Arrendaments Urbans, sinó que la seva regulació és competència autonòmica.
A Catalunya, i davant el boom de pisos turístics a Barcelona, s’ha creat una normativa que regula aquesta activitat. Ho gestiona la Direcció general de Turisme de la Generalitat i és necessari tenir una llicència, així com recaptar l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET).
Recorda que aquests 3 tipus de lloguer tenen diferents implicacions legals i fiscals, per la qual cosa l’assessorament d’un API pot ser de gran ajuda per a aquells propietaris que s’estiguin plantejant posar el seu habitatge en lloguer amb alguna d’aquestes modalitats.