En l’àmbit dels lloguers, ens podem trobar amb molts tipus de propietaris i inquilins. Ni tots busquen el mateix, ni tots coneixen l’ampli ventall de possibilitats que existeixen, com per exemple: la rehabilitació per renda. Coneixes com funciona?
Reformar el pis a canvi del lloguer
La crisi econòmica va portar amb si unes conseqüències socialment devastadores. Encara que ja ho va dir Einstein amb altres paraules, la crisi, en certa manera és una benedicció, perquè ens obliga a aguditzar l’enginy. I això és el que ha passat amb els lloguers que es paguen a canvi de fer obres de millora, que han anat creixent perquè s’han presentat com la millor alternativa per a ambdues parts.
Hereus sense diners per reformar els habitatges heretats o segones residències en decadència perquè no es poden mantenir adequadament, podrien ser algunes situacions en les quals la rehabilitació a canvi de renda es presenta com una bona opció. És una fórmula que permet donar sortida i revaloritzar els habitatges degradats i antics, que d’una altra manera estarien buits.
És legal? És una fórmula nova?
Ho és, i de fet, es va incloure a la reforma de la LAU (art. 17.5), a través de la Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat de Lloguer d’Habitatge. La veritat és que aquesta figura ja s’utilitzava abans, però estava sotmesa a la regulació del Codi Civil i definida en altres ordenaments jurídics, principalment autonòmics. Ara, l’inquilí que paga amb obres té els mateixos drets que qualsevol altre, com la durada del contracte d’arrendament mínima de tres anys del contracte o la possibilitat d’acabar el mateix a partir del sisè mes.
Com es regula?
La rehabilitació per renda no és un dret de l’inquilí, sinó un acord entre les parts que pacten el valor de les obres i el valor del lloguer mensual, per calcular durant quant temps compensaran la renda amb les obres. Posem un exemple:
Imaginem una casa de lloguer a Barcelona la renda mensual de la qual és de 600 euros i un inquilí que es compromet a executar unes obres que li costaran 6.000 euros. Gràcies a aquesta fórmula, aquest inquilí no haurà de pagar la renda durant 10 mesos.
Al propietari de l’immoble no és que li surtin les obres gratis, sinó que les està pagant mitjançant la renúncia al cobrament de la renda i haurà de tributar per elles en l’IRPF com a rendes en espècie.
Si anem a l’art. 17.5 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), trobarem el marc legal:
“En els contractes d’arrendament podrà acordar-se lliurement per les parts que, durant un termini determinat, l’obligació del pagament de la renda pugui reemplaçar-se total o parcialment pel compromís de l’arrendatari de reformar o rehabilitar l’immoble en els termes i condicions pactades. En finalitzar l’arrendament, l’arrendatari no podrà demanar en cap cas compensació addicional pel cost de les obres realitzades en l’immoble. L’incompliment per part de l’arrendatari de la realització de les obres en els termes i condicions pactades podrà ser causa de resolució del contracte d’arrendament i resultarà aplicable el que es disposa a l’apartat 2 de l’article 23.”
Això sí, per evitar disgustos i fer que ambdues parts se sentin segures amb aquesta fórmula, s’ha de quantificar tant la renda com les obres, conforme a un projecte en el qual s’especifiquin qualitats, acabats, materials, terminis i etc.
