El lloguer d’un pis a Barcelona, per exemple, i les condicions pactades per al mateix poden donar lloc a conflictes entre arrendataris i propietaris per moltes i variades causes: des d’impagaments de la renda a posar-se d’acord en qui ha d’assumir el cost d’una reparació o discutir sobre la devolució de la fiança, entre d’altres. Quan ambdues parts són incapaces de comunicar-se amb voluntat d’arribar a un acord amistós, la mediació d’un tercer pot ser la solució. T’expliquem com funciona a les notícies immobiliàries d’Api.cat!
Arbitratge i Mediació en els lloguers
Davant un conflicte o desacord entre propietari i inquilí, tenir la voluntat d’arribar a un acord de bona fe és fonamental. No obstant això, no tot és de color de rosa ni tothom té aquesta predisposició… Quan les parts s’enroquen en el seu argument, només generen un major conflicte. És en aquest moment quan es requereix una tercera persona imparcial – el mediador o àrbitre – que ajudi a apropar postures.
A l’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que va entrar en vigor al juny del 2013, es van afegir dos apartats més a l’art.4, un dels quals, el núm. 5, fa referència a la mediació i a l’arbitratge:
“Les parts podran pactar la submissió a mediació o arbitratge d’aquelles controvèrsies que per la seva naturalesa puguin resoldre’s a través d’aquestes formes de resolució de conflictes, de conformitat amb l’establert a la legislació reguladora de la mediació en assumptes civils i mercantils i de l’arbitratge.”
No és una novetat, de fet ja es podia recórrer a la mediació o a l’arbitratge abans de la reforma, no obstant això, la seva inclusió a l’article 4 pretén fomentar aquests mecanismes de resolució de conflictes per descongestionar la jurisdicció ordinària. La submissió d’un conflicte a mediació o arbitratge pot pactar-se tant en el contracte, afegint la clàusula d’arbitratge, o posteriorment, mitjançant un annex.
En què es diferencia la mediació de l’arbitratge?
En la mediació intervé un tercer imparcial amb l’objectiu de buscar punts d’acord i apropar postures. Això no obstant, són inquilí i propietari els qui han d’arribar a un acord, doncs el mediador no té la capacitat d’imposar una solució. El procés culmina amb la signatura d’una acta de mediació.
L’arbitratge és un contracte mitjançant el qual, les parts acorden no acudir a la justícia ordinària i sotmetre’s a un o diversos àrbitres independents, experts i imparcials per resoldre la controvèrsia. El dictamen de l’àrbitre, anomenat laudo, és vinculant i d’obligat compliment per a les parts.
Funciona?
Segons les dades que maneja Arrenta, l’Associació per al Foment del Lloguer i accés a l’Habitatge, el 40% dels contractes de lloguer que donen problemes i porten clàusula arbitral se solucionen en menys d’un mes per acord de les parts.
El mediador actua en un màxim de tres sessions, encara que la major part dels conflictes, el 61%, se soluciona en dues sessions. Un percentatge més petit, del 16%, es resol en una sessió i el 23% restant exigeix un tercer acostament.
La mateixa associació afirma que aquests mecanismes són especialment efectius per reduir la morositat i agilitar els processos de desnonament per impagament, minimitzant els costos que tindria arribar a la justícia ordinària.
Sabies que es pot resoldre un conflicte entre propietari i inquilí per aquestes vies?
Foto: BIT Comunicació
