Les cases japoneses han estat sempre mediatitzades per la geografia del territori. Terratrèmols, temperatures extremes a l’estiu, hiverns humits i plujosos, i a les ciutats manca d’espai i incendis. A Api.cat t’expliquem com ho solucionen i quins són els seus signes distintius.
Per desaiguar fàcilment la pluja tenen els sostres molt inclinats. Els ràfecs sobresurten molt al voltant de la casa, per protegir de les rigoroses calors de l’estiu. El pis de la planta baixa acostuma a estar sobre-elevat del sòl, per a protegir de la humitat. S’afronten els terratrèmols construint parets primes i buides. A més, els materials són molt lleugers, com ara el bambú, la fusta, o el paper dels envans. La manca d’espai és proverbial a la ciutat, amb cases afectades per aquest problema com la de la foto, d’una estretor aclaparadora.
Històricament la casa japonesa tradicional ha evolucionat des de la casa asiàtica sobre-elevada del sòl, la rural on compartien espais tant humans com bestiars, les aristocràtiques dins un gran jardí, o les d’estil samurai la influència del qual encara perdura a les cases de llargs passadissos amb habitacions als costats. Però avui en dia aires occidentals s’han introduït al Japó, nous materials i estils són empleats amb freqüència. Noves tècniques antisísmiques proporcionen major protecció enfront de terratrèmols, i fustes tractades amb productes ignífugs ho fan enfront dels incendis. Cases modernes i avantguardistes competeixen amb les de millor estil d’occident, malgrat sempre amb un toc de minimalisme en la decoració d’interiors.
Antiga o moderna, la casa japonesa tradicional disposarà d’un rebedor amb un esglaó elevat per deixar les sabates. Tindrà un vestíbul interior i una peça amb el terra de tatami tradicional, amb una taula baixa per menjar asseguts a terra sobre coixins. El lavabo i la cambra de bany estaran separats, i un jardí presidirà la casa. Formant part de la decoració interior veurem arranjaments florals (ikebana) i mostres cal.ligràfiques. Un altra peculiaritat és la manca de soterranis, cellers i golfes, així com de calefaccions centrals que solen substituir por petits artefactes de gas.
Però la singularitat més gran de les cases japoneses és que les habitacions poden alterar el seu ús i les seves mides a voluntat. Els mobles són portàtils, els armaris s’oculten darrere les parets i les divisions entre espais són mòbils. Així doncs, on avui posem la sala d’estar demà acull una reunió més populosa retirant divisions i afegint més espais, i allò que abans fou sala d’estar ara es converteix en dormitori traient els futons de l’armari.
Foto: Pinterest
Foto: Pinterest
Foto: Pinterest
Foto: Pinterest
