Mires al teu al voltant i veus un espai blanc, buit, net, ampli, senzill, il·luminat… Saps de què es tracta? Ets a una casa minimalista. T’expliquem tot sobre aquesta tendència, perquè puguis incorporar-la al teu habitatge de L’Hospitalet.
El disseny minimalista està basat en la fórmula “menys és més”, eslògan de l’arquitecte alemany Mies Van der Rohe, precursor d’aquesta tendència. Es limita a l’essencial, rebutjant allò que recarrega, ja sigui en quantitat o qualitat. Busca la senzillesa per sobre de tot, es tracta de permetre a l’individu la concentració, l’equilibri i la relaxació. Aquest corrent estètic ha arribat a altres arts com la pintura, l’escultura o la música, encara que aquí anem a limitar-nos al seu vessant arquitectònic.
Les cases de disseny minimalista redueixen la seva estructura al mínim necessari. Molt influenciades també per la senzillesa de l’arquitectura japonesa, busquen l’harmonia i el respecte a l’entorn natural. Això s’aconsegueix amb volums geomètrics, i contorns de línies netes i simples, amb amplis finestrals i jardins de gran senzillesa, molts d’ells d’estil zen. Les façanes de les cases minimalistes , de gran rellevància en el conjunt de l’edificació, són fàcilment recognoscibles per ser monocromàtiques, modernes, geomètriques i suggeridores d’un espai interior conceptualment espiritual.
L’estil minimalista en interiors és pur i sobri. Busca un efecte satisfactori i acollidor, però reduint al mínim els ornaments i evitant tot el que sigui recarregat. S’aconsegueix donant preferència a l’espai i a la llum. Aquesta és natural, accentuada per espais oberts o transparències, i quan és artificial es prefereix freda. Envaeix totes les habitacions, és la gran protagonista. Actors secundaris però també molt importants són les línies rectes, només les textures alteren la simplicitat.
Com ocorre en les obres dels famosos arquitectes contemporanis John Pawson, Souto de Moura, o Tadao Ando, a la casa minimalista hi trobarem un gran respecte pels materials. Es tracta d’usar-los en la forma més purista possible, i de la mateixa manera, es té preferència pels que són d’origen natural, ja que la cerca de l’harmonia de l’individu amb la casa és bàsica, i en això la naturalesa juga un gran paper.
Els tons suaus demanen permís al blanc per decorar parets, terres i sostres. En els tèxtils, també de fibres naturals, els estampats brillen per la seva absència, només hi ha petites notes de color en algun detall. El mobiliari és qui més trenca la monocromia, es permet alguna lleugeresa, però es prefereix que hi hagi pocs mobles, tant que s’amaga gran part d’ells en armaris, o darrere de panells i portes que es confonen amb la paret. La funcionalitat és qui decideix quins mobles són necessaris.
Gairebé no hi ha a la vista ornaments ni complements, excepte plantes, llums i algun petit detall en el qual posar el nostre segell personal, perquè ens doni la titularitat de l’estada. Els tocs orientals són també freqüents, en mobiliari, escultures o jardins interiors. L’ordre és omnipresent, així com la neteja, que es veu facilitada per la falta d’obstacles i objectes. Amb tot això s’obtenen ambients relaxants, tranquils, en els quals desconnectar de l’estrès que sofrim fora de la llar.
Tal vegada estiguis pensant que si ja tens una casa rural a Vilafranca del Penedès, no pots convertir-la en una minimalista. Encara que parlem d’un estil amb claus molt marcades, és possible combinar-ho amb uns altres. Entre moltes fotos de cases minimalistes vistes per a aquest article, destaca la següent, en la qual pots veure com un ambient rústic antic s’até perfectament a les premisses del minimalisme per als interiors.
És un estil ideal per als nostres dies, t’apuntes?
foto 1: Pinterest
foto 2: Pinterest
foto 3: Pinterest
foto 4: Pinterest
foto 5: Pinterest
foto 6: Pinterest
foto 7: Pinterest
foto 8: Pinterest
