Els colors són una representació visual de la vida en sí mateixa. Al llarg de la història de la humanitat han servit per identificar a deïtats, la sort, el bé i el mal, la vida i la mort…
Els colors tenen una influència demostrada sobre el nostre estat d’ànim; ens transmeten informació i ens generen sensacions. I no obstant això, els colors no existeixen més enllà de la nostra percepció òptica. No és sorprenent? Ho és, tant que cèlebres filòsofs i científics com Aristòtil, Goethe o Newton ja van reflexionar sobre els seus efectes i van traçar la teoria de la psicologia del color.
Més recentment, la sociòloga i psicòloga alemanya Eva Haller, va dur a terme una investigació titulada “Psicologia del Color. Com actuen els colors sobre els sentiments i la raó” en la que posa de manifest que la interacció dels colors amb els sentiments de les persones no és casual, i que un mateix color pot tenir fins i tot significats contradictoris. Així, ens pot venir de gust un color més que un altre en funció del nostre estat d’ànim i del context; un factor primordial, ja que no valorem igual els colors aplicats a la roba que els colors per pintar parets. De manera que si estàs pensant a pintar el teu pis a Tarragona para esment a la psicologia del color.
Blau: és un dels colors favorits per la majoria de les persones. És el color de la simpatia, de l’harmonia i de la felicitat, del cel, de l’eternitat i d’allò diví. I tot això malgrat ser el color més fred. A més, no mengem ni bevem pràcticament res de color blau, pel que és un color bàsicament associat a sentiments, tots positius.
Vermell: és el color de totes les passions, les positives i les negatives. El color de l’amor i de la sang, de la diversió i del perill. Té una força natural capaç d’alterar el nostre sistema nerviós, motiu pel qual no és molt recomanable per a dormitoris o espais on volem fomentar el descans. És un bon color per utilitzar en complements decoratius o bé per pintar petites superfícies de paret que facin de contrast amb la resta.
Groc: és el color del sol, de la llum i de l’or. És el representant de l’optimisme, de l’intel·lecte i de l’alegria però també el de la gelosia i el del verí de molts animals. És un color refrescant i, igual que el vermell, es excitant per al sistema nerviós per això no es recomana aplicar-lo en dormitoris. No obstant, és un bon color per tenir a la cuina o al bany.
Verd: és el color de la naturalesa per excel·lència, el representant de la vida, de tot el que creix, de la salut i de l’esperança. Però també el de la podridura i de l’empipament. És un dels colors més equilibrats, per això és ideal per a llocs on necessitem la concentració, com a oficines, salons o cuines.
Negre: és el color de la mort, de la violència, de tot l’ocult i del pessimisme; ‘veig el seu futur molt negre’, però també de l’elegància i el preferit de molts dissenyadors. Només és recomanable usar el negre per a pintar parets, si no és en combinació amb altres colors clars i amb molta moderació.
Blanc: és tot el contrari al negre. És el color més pur, més espiritual més innocent i pacífic, és la suma de tots els colors de la llum. Un clàssic per qui no vol arriscar amb altres colors per pintar parets. Una aposta sempre encertada i vàlida per a qualsevol espai.
Taronja: és un color divertit, càlid, agredolç, exòtic, molt vinculat amb el budisme i sovint, subestimat. Un color amb molt poca gradació, ja que el percebem menys del que realment existeix en confondre’l amb tons vermellosos; ‘aquest ferro està roent’ quan en realitat és taronja. És ideal per pintar menjadors, cuines, terrasses i espais amb molta llum natural.
Lila: és un color associat a la feminitat i a l’espiritualitat. És el color de la teologia, de la màgia i l’esoterisme, de la vanitat i la intimitat. Té efectes calmants i un punt de misteri, per això, és ideal per a banys i dormitoris en els quals vulguem crear un santuari lliure d’estrès.
Rosa: associat a la coqueteria, a la feminitat, a la dolçor i a l’amor. No és un color que representi les forces de la naturalesa sinó tot allò tendre i suau. És ideal per a espais femenins i infantils, independentment que la criatura sigui nen o nena. S’ha posat de moda en decoració d’interiors on dona joc el fet que té una gran paleta de tonalitats.
Marró: és un color poc preuat però està a tot arreu, és acollidor i natural com la vida mateixa. Està associat a l’estabilitat i a la seguretat però també a allò lleig i vulgar, encara que és el color de la xocolata! És ideal per utilitzar en salons i degut a la seva neutralitat, és combinable amb gairebé qualsevol color.
Gris: és el color de la malenconia, de l’avorrit i trist. No obstant això és un color molt neutral, que també pot evocar equilibri i sofisticació, segons la tonalitat i la combinació de colors per a parets. És ideal per a oficines i interiors de la llar en combinació amb altres colors més alegres.
Foto 1: Pinterest
Foto 2: Pinterest
