En la vida, com en el sector immobiliari, es donen situacions veritablement paradoxals, com per exemple, que una persona no pugui ni plantejar-se comprar un habitatge a la seva ciutat i no obstant això, pugui comprar-se un poble sencer per menys del que pagaria per un pis. Curiositats del sector que et mostrem a les notícies immobiliàries d’Api.cat
Es venen pobles abandonats per rehabilitar
L’èxode d’espanyols que van emigrar del camp a la ciutat entre les dècades dels ’50 i els ’70, va marcar l’inici de la progressiva despoblació de molts llogarets rurals. Segons l’INE, a Espanya hi ha 3.500 pobles i llogarets abandonats. Alguns d’ells compten amb edificis de gran valor històric com a esglésies o castells i uns 1.500 estan “En venda”.
“Es ven poble”
En venda entre cometes perquè, en realitat, una persona pot comprar tots els immobles d’un poble abandonat, però no aquells que siguin considerats béns públics, ja que està prohibit per llei. És a dir que, encara que informalment es digui comprar un poble abandonat legalment no seria del tot cert.
En alguns casos es tracta de llogarets totalment despoblats, en altres, de pobles l’ajuntament dels quals ven habitatges abandonats a preus simbòlics per repoblar el municipi i evitar que mori. I és una fórmula que està tenint èxit, ja que tornar al món rural, a la natura s’està posant cada vegada més de moda.
El municipi de Lacasta (Aragó) va ser el primer poble d’Espanya a posar-se en venda a un preu de 189.000 euros. Ara hi viuen al voltant de 12 habitants encarregats de la seva rehabilitació i manteniment de forma sostenible i auto gestionada.
Com el de Lacasta, hi ha molts altres exemples. En un reportatge publicat per El País es recull la història de Olmeda de la Costa, un llogaret de la Alcarria conquense, l’alcalde del qual s’ha proposat retornar-li la vida al municipi més envellit d’Espanya: té 35 persones censades i solament 10 hi viuen a l’hivern. El 2014 l’Ajuntament va subhastar 14 parcel·les a preus tan irrisoris com 5 euros el metre quadrat. La iniciativa va ser un èxit i van arribar sol·licituds de diverses parts del món.
Entre els que ja són propietaris es troba una escultora anglesa que va a construir en el terreny adjudicat la seva casa i el seu taller. O una dona veneçolana que vivia a Dinamarca i que té pensat portar a la resta de la seva família.
El perfil del comprador de pobles abandonats
Els perfils més habituals són, d’una banda, els inversors immobiliaris, que compren habitatges a bon preu per vendre’ls en lot. I per l’altre, particulars amb un projecte concret de negoci, com per exemple, convertir el poble en allotjament rural per a turistes, o muntar un projecte de tints socials (comunitats naturistes, centres de meditació, cooperatives d’agricultura ecològica, etc.)
Un cas molt conegut és el del prestigiós xef francès Alain Ducasse, qui va adquirir un petit conjunt urbà en Bidarray (França) i va reconstruir tots els immobles per fundar allí mateix un hotel. Des de llavors, les antigues cases funcionen com a allotjament i una d’elles, la més gran, com a recepció i restaurant.
Comprar per rehabilitar
No tot és tan bonic com sembla, encara que es pugui comprar mig poble, després es necessita tenir els diners per rehabilitar aquests habitatges. I aquí és on comença el veritable desemborsament de diners: hi ha cases que es poden reformar per 5.000 euros i d’altres, el cost dels quals ascendeix fins als 40.000 euros o més, en funció del que vulgui fer el nou propietari.
Què et sembla la idea de comprar-se un poble?
Fonts: Consumer, Tinsa, El País
