Espanya ha estat i és, un país de propietaris d’habitatge. Tradicionalment, el ciutadà espanyol prefereix ser propietari que inquilí. No obstant això, un dels efectes col·laterals de la crisi, ha estat l’impuls del mercat del lloguer: tant per part de persones que han optat per llogar, com de propietaris que s’han decidit a posar els seus habitatges en lloguer per treure’n rendibilitat.
Entre els segons, els propietaris que han arrendat algun habitatge, existeixen certes pors. Sobretot si és la primera vegada que lloguen. T’expliquem quines són a les notícies immobiliàries d’Api.cat
Les pors del propietari que decideix llogar el seu habitatge
L’impagament del lloguer
És de lògica i totalment comprensible que la principal por d’un propietari sigui que l’inquilí deixi de pagar la renda mensual del lloguer. Perquè, al contrari del que moltes persones pensen, la majoria dels propietaris no són inversors, són famílies que compten amb aquesta entrada de diners per pagar la hipoteca, per exemple, o per complementar el sou i arribar a fi de mes. A més, el curs legal per denunciar a un morós i aconseguir o bé que pagui, o bé que abandoni l’habitatge, no és fàcil ni ràpid. Un risc que cal intentar reduir al màxim mitjançant la contractació d’una assegurança d’impagament i sobretot, mai cedir l’habitatge en lloguer sense contracte, per més coneguda que sigui la persona.
Els desperfectes
Aquesta és una altra de les grans preocupacions d’un arrendador. I per això, molts opten per llogar l’habitatge sense mobles, tot i que això tampoc garanteix que no hi hagi desperfectes. Per prevenir i evitar conflictes amb l’inquilí, convé fer un bon inventari de tot el que hi ha a l’habitatge, fins i tot amb fotografies. No està de més contractar una assegurança de la llar i d’altra banda, recordar que segons la llei, l’inquilí ha d’assumir el cost de les avaries o desperfectes que són fruit de l’ús diari o d’un mal ús, i el propietari, el que sigui necessari per a l’habitabilitat de l’habitatge.
Lloguer a tercers sense el seu consentiment
No és alguna cosa molt habitual, però tampoc és estrany. Hi ha inquilins que aprofiten que el propietari no viu a prop, per exemple, per subarrendar habitacions o fins i tot l’habitatge sencer a tercers sense el seu consentiment amb l’objectiu de lucrar-se. Encara que la llei protegeix al propietari, pot convertir-se en un problema i una font de conflictes.
L’ús de l’habitatge com un negoci
En la línia de l’exemple anterior, també pot succeir que una persona llogui l’habitatge assegurant que és per viure i després, l’usi com a local comercial o negoci. Això suposa un ús fraudulent de l’immoble contractualment i un problema tant per al propietari, com per a la comunitat de veïns.
El nombre de persones que ocuparà l’habitatge
Quan es lloga l’habitatge, el propietari vol saber quantes persones hi viuran: si és una família, una parella, un pis compartit entre amics, etc. Però pot succeir que signi el contracte un únic inquilí i després, hi fiqui a més persones de les permeses.
Ets propietari de cases de lloguer a Barcelona? Són aquestes les teves principals pors a l’hora d’arrendar-les?
