L’eficiència energètica als habitatges, la construcció sostenible, les cases passives… tots aquests temes són cada vegada més recurrents a les notícies immobiliàries. És casualitat? No ho creiem. És un presagi, un avançament d’allò que ha d’arribar sí o sí al sector immobiliari i de la construcció. Avui et volem parlar d’un altre concepte que està sonant amb força: els edificis de consum gairebé nul. No t’ho perdis!
Què és un edifici de consum d’energia gairebé nul?
Què és un Edifici de consum d’energia gairebé nul?
Ho diu el seu propi nom, no obstant això, vegem la definició de la Directiva Europea 2010/31 relativa a l’eficiència energètica dels edificis:
Un edifici de consum d’energia gairebé nul (EECN), és aquell edifici que té un rendiment molt alt d’energia, de demanda gairebé nul·la o molt baixa, l’energia de la qual procedeix, a més, de fonts renovables que es troben al lloc o a l’entorn.
Aquesta Directiva obligarà als països membre al fet que, a partir del 31 de desembre de 2020, tots els edificis que es construeixin siguin de consum d’energia gairebé nul. Per als edificis públics, aquesta data límit s’avança al 31 de desembre de 2018.
Qui establirà els criteris de construcció d’un EECN?
A partir de la directiva i amb uns requisits mínims, és cada Estat el que ha d’establir una definició nacional de EECN, en funció de les característiques del seu parc immobiliari. Espanya encara no ha fet la seva pròpia i, de moment, s’ha limitat a transcriure en la legislació nacional (RD 56/2016) la definició de la Directiva Europea 2010/31/UE.
Encara així, els professionals del sector al nostre país estan interessats pel futur immediat i els propers 21 i 22 de Juny se celebrarà l’III Congrés de EECN, a Madrid.
Quins països europeus lideren la construcció sostenible?
Dinamarca s’ha decidit a apostar fort per l’eficiència energètica. La seva capital, Copenhaguen, ha estat triada tres vegades seguides per la revista britànica de tendències globals Monocle com la ciutat més habitable del planeta. Ha estat guardonada com la capital verda europea el 2014 i designada per una recerca de The Economist Intelligence Unit com la capital més sostenible d’Europa.
Alemanya i Àustria també destaquen per la seva forta implicació en la construcció d’edificis i habitatges que compleixen amb l’estàndard Passivhaus.
No es contradiu aquesta directiva amb el polèmic impost al sol espanyol?
Sí, així és. Un magnífic exemple del xoc entre les regulacions europees i les nacionals. No obstant això, els experts esperen que aquesta qüestió es resolgui aviat, ja que si s’aposta pels EECN, a més obligats per Europa, no tindria sentit que, una vegada cobertes les necessitats energètiques d’un edifici, si hi hagués excés d’energia aquesta no es pugui utilitzar per al benefici del sistema.
Foto: jgrconsultoria
