L’actual Ajuntament de Barcelona ha decidit apostar fermament per l’habitatge social. Tant, que s’ha compromès a construir més de 2.000 habitatges de lloguer social al llarg del mandat de l’alcaldessa Ada Colau. T’expliquem els detalls d’aquest pla a les notícies immobiliàries d’Api.cat!
A Barcelona, actualment només un 1,5% de l’habitatge és de lloguer social, mentre que als països europeus referents en polítiques d’habitatge es mouen entre el 20% i el 30%. Amb l’objectiu de canviar aquesta realitat, el govern municipal ha activat el primer gran paquet d’habitatge públic.
Consta de més de 2.000 pisos nous, dels quals, s’han iniciat els tràmits per a la construcció de 1.145, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge, organisme depenent de l’ajuntament. Aquests pisos es construiran en 10 solars que són propietat municipal i que estan situats en els districtes de Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris.
La majoria d’aquests pisos es destinaran al lloguer social, els adjudicataris dels quals pagaran una renda en funció dels seus ingressos. D’altra banda, es reservaran algunes promocions per a l’habitatge dotacional, és a dir, per cobrir les necessitats temporals de col·lectius específics, segons estableix la llei 34.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme.
Però a aquestes noves promocions, cal sumar les que ja estan en marxa: 9 promocions que sumen un total de 498 pisos i 12 promocions més (518 habitatges) que estan en procés de redacció de projecte o de llicència.
Quant al pressupost, i segons informa l’ajuntament, es calcula una inversió estimada de 110 milions d’euros a repartir en els diferents exercicis de 2016 a 2019. Un total de 2.161 habitatges socials per complir amb un compromís polític i situar-se entre les ciutats europees modèliques en política d’habitatge.
No solament habitatge nou
El pla de l’ajuntament no solament aborda la construcció d’habitatge nou. Hi ha un altre eix d’actuació que consisteix en recuperar habitatges buits a través de diferents vies: D’una banda, negociant amb bancs i la Sareb la cessió d’ús dels habitatges buits que posseeixen. Per l’altre, comprant habitatge buit a través de la figura de la llei del tempteig i retracte, com ja s’ha fet amb alguns pisos de bancs. A més, se segueix pressionant les entitats financeres amb la imposició de multes per la tinença d’habitatge buit durant llargs períodes de temps.
Què et sembla el pla de l’ajuntament de Barcelona?
Foto: BIT Comunicació