Des de fa unes setmanes moltes de les notícies immobiliàries publicades anuncien les primeres pujades en el preu de l’habitatge després de vuit anys de crisi econòmica amb un sector immobiliari enfonsat que tan sols registrava dades amb tendència a la baixa. En aquest post oferim una reflexió sobre els factors que han propiciat aquest canvi de tendència en el sector i que són, al seu torn, indici de la consolidació de la recuperació econòmica.
Un marc macroeconòmic propici
Tot i que les causes que podem argüir per explicar el comportament dels preus de l’habitatge són “de molt diversa naturalesa i intensitat segons tipologies i ubicacions”, segons Joan Ollé Bertrán, President del col·lectiu API a Catalunya, una de les principals que l’expert assenyala per explicar la moderada pujada de preus a la qual estem assistint és el fet d’estar en l’inici de l’esperada recuperació econòmica. A més, Ollé identifica com altres detonants “el canvi radical dels bancs pel que fa a la concessió d’hipoteques ia les condicions concedides. Exemple d’això són els tipus d’interès variables propers a l’1% o els tipus fixos propers al 2%, i l’impacte de les vendes a estrangers que han tornat a veure una oportunitat en els nostres immobles”.
“El canvi radical dels bancs pel que fa a la concessió d’hipoteques ia les condicions concedides ha provocat la pujada de preus de l’habitatge”, Joan Ollé (president del col·lectiu API Catalunya.
D’altra banda, Ollé creu que “el punt d’inflexió en la destrucció d’ocupació també confereix major confiança a les persones i famílies. Sense oblidar el fet principal que” la caiguda de preus produïda durant el període 2007/2014, entre un 35 i un 60% va col·locar els preus en la majoria dels zones en nivells millor acceptats pel mercat. ”
Què va passar en els 90?
Aquest increment de preus en el sector de l’habitatge amb arrels en una profunda crisi econòmica no és la primera vegada que passa en la nostra història recent. De fet, no cal remuntar molt temps enrere per comprovar com el comportament dels preus es repeteix atenent a causes similars. Així, Ollé ens recorda com en el quinquenni anterior a 1991 els preus també van pujar amb intensitat, arribant a cotes molt elevades. “Des de 1992 fins a l’any 2000 vam ser testimonis d’una aturada en les operacions de compravenda i de com els preus es van estabilitzar seguint el ritme dels IPC (Índex de Preus al Consum”, sosté Ollé.
Pel que fa al marc macroeconòmic de llavors, Joan Ollé el descriu com “un moment que registrava una taxa d’atur molt similar a l’actual, sobretot en els inicis de la crisi, però amb uns tipus d’interès molt superiors. Al que cal afegir l’escassetat de noves promocions. Com a conseqüència de tot això es va generar una gran demanda d’habitatges que no va trobar compradors. ”
Però, ¿quines circumstàncies van esdevenir perquè es produís el canvi de tendència? Segons Joan Ollé, en un moment determinat van començar a donar-se, una per una, les condicions necessàries perquè el rumb de l’economia canviés. “L’adopció de l’euro, la baixada dels tipus d’interès i un finançament a l’alça van propiciar un panorama que va donar lloc a un vertiginós descens de la taxa d’atur”, explica l’expert.
“L’adopció de l’euro, la baixada dels tipus d’interès i un finançament a l’alça van propiciar un panorama que va donar lloc a un vertiginós descens de la taxa d’atur”, explica Joan Ollé.
I, una societat que redueix la seva taxa d’atur es tradueix en una població solvent capaç satisfer una oferta que romania encallada. A més, “cal tenir en compte l’elevat nombre d’immigrants que van regularitzar la seva situació i que es van sumar a la demanda d’immobles. El resultat de tot això va ser una pujada exponencial de preus, l’aparició d’inversors especulatius i, per què no dir-ho , d’operadors desregulats que duien a terme pràctiques poc ortodoxes. Tot es venia, ximple l’últim “.
¿Tornarem als preus d’abans de la crisi?
Pel que fa a la pregunta del milió: ¿Tornarem als preus d’abans de la crisi? Joan Ollé vaticina una recuperació generalitzada, tardana i desigual. “Segurament, el preu dels habitatges arribarà de nou les cotes anteriors a la crisi, però estic convençut que trigarem bastants anys abans d’arribar a la recuperació total. A més, serà un procés desigual, més ràpid en unes zones que en unes altres, depenent de les tipologies de l’habitatge “. Finalment, encara que creu que tornarem a veure els preus de 2006, aquest pensament ho condiciona a “la recuperació dels nivells d’activitat, repartiment de la riquesa i augmenti la confiança dels ciutadans.”
Creus que els preus de l’habitatge seguiran pujant? Comparteix la teva opinió. Ens encantaria conèixer-la.
Foto: BIT Comunicación