L’allotjament per a estudiants universitaris és una línia de negoci més que interessant per al sector immobiliari, sobretot per a aquelles agències que operen a grans ciutats universitàries com Barcelona o Madrid. No obstant això, no solament estem parlant de pisos de lloguer compartits per a estudiants, sinó també de les residències universitàries i col·legis majors.
Pel que sembla, a Espanya aquest tipus d’allotjament està sent objecte de desig de grans grups d’inversors internacionals, que busquen actius immobiliaris amb una alta demanda, que no està satisfeta per la falta de places disponibles i per falta d’instal·lacions modernes que responguin als estàndards europeus, on si que és un mercat consolidat. I per a mostra un botó:
Durant la primera meitat de 2015, 3 de les 10 majors operacions d’inversió immobiliària a Europa han estat sobre carteres de residències d’estudiants, convertint-les en el producte immobiliari estrella per als inversors. Així ho afirma en una anàlisi la companyia internacional en consultoria i serveis immobiliaris CBRE.
Però, per què residències universitàries? Segons la consultora, hi ha una gran competència entre els grups d’inversors internacionals per adquirir actius immobiliaris, per aquest motiu s’ha impulsat la demanda “d’actius alternatius”, com per exemple, la compra de deute immobiliari o les residències universitàries.
Segons Patricio Palomar, director d’inversions alternatives de CBRE Espanya, “aquest segment és un dels més atractius per a aquells inversors que desitgin obtenir retorns molt superiors als que ofereixen sectors com les oficines o el retail.”
Però a Espanya, aquest tipus d’inversió encara està verda en comparació al Regne Unit o Alemanya, on el mercat de residències d’estudiants mou milions d’euros cada any. Per exemple, el passat 2014 a Anglaterra, es van registrar transaccions vinculades a residències universitàries per valor de 2.950 milions d’euros.
Ara com ara, Espanya compta amb un parc d’unes 94.000 “claus”, de les quals aproximadament 52.000 estan localitzades en les cinc principals ciutats universitàries: Madrid, Barcelona, Salamanca, València i Sevilla. Del total de residències, solament un 20% són de propietat privada i explotades pels seus propietaris, mentre que el 80% restant són immobles la titularitat dels quals o bé és pública i pertanyen a les universitats, o són institucions religioses i es gestionen en règim de concessió.
I encara que les operacions que s’han realitzat a Espanya no són comparables amb altres a Europa, ja hi ha indicis del creixent interès per les residències universitàries.
Durant els primers 6 mesos del 2015 s’ha produït la principal transacció d’aquest tipus a Espanya, es tracta de l’adquisició d’una cartera de dues residències de l’anomenat “Melon District” (Poble-Sec i Marina de Barcelona) per part de The Student Hotel, que conté 597 claus i 152 places d’aparcament, a més d’uns 3.465 m² explotats com a negocis de restauració adjunts en diferents espais de tots dos immobles. A Madrid, la societat Knightsbridge Student Housing, es troba darrere de la construcció de dues residències més.
La consultora CBRE estima que d’ara endavant es produiran més transaccions d’aquest tipus a Espanya, ja que el país compta amb quatre de les deu ciutats més demandes per estudiants europeus.
Foto: Pinterest
