Alguna cosa hem d’haver après de la crisi immobiliària tant compradors i venedors, com a bancs i agents immobiliaris. Sens dubte, 8 anys de penoses conseqüències socials i econòmiques no compensen l’època daurada en la qual molts espanyols van voler ser propietaris, gairebé a qualsevol preu, animats per tots els altres actors del circ. Afortunadament, el sector comença a veure la llum, una mica més madur i adaptant-se als canvis per poder vendre pisos.
Com vendre pisos al comprador post crisis
Per saber com és el comprador d’habitatges post crisi hem parlat amb Jorge Juan Vispo, API i CEO de Golden Square Barcelona Consultors immobiliaris:
“Abans, el nombre de compradors era massiu. Semblava que si no et compraves un pis en aquest moment, et quedaries sense casa per sempre perquè els preus no paraven de pujar, cosa que no succeïa en la mateixa proporció amb els sous. Tot això retro alimentat pel sector financer, que era molt lax i va permetre que accedissin a préstecs inassolibles persones sense una capacitat real d’estalvi”.
Però moltes coses han canviat des d’aquest moment. Així resumeix Jorge Juan Vispo les diferències entre el comprador d’abans i després de la crisi.
Té més capacitat d’estalvi
Una de les grans crítiques que se li ha fet al sector financer és que, durant la bombolla, va permetre que moltes famílies que no tenien una solvència real s’endeutessin per a tota la vida. Després del rescat dels bancs sembla que han escarmentat:
“Ara com ara, els bancs miren molt bé a qui li donen finançament i fan una radiografia exhaustiva del possible comprador, qui d’entrada, ha de tenir estalviat, com a mínim, el 30% del valor de l’immoble amb les despeses afegides a la compravenda”.
Més selectiu
“Avui estem clarament en un mercat de compradors. Abans, qui estava molt interessat a comprar un habitatge a Barcelona, per exemple, o deixava paga i senyal, o l’endemà ja no estava disponible. Ara hi ha molta oferta, han abaixat els preus i el comprador té on escollir. Per això, és més selectiu en el tipus d’habitatge que busca, l’hi pensa més i compara més opcions abans de decidir-se per una”.
Més informat
“Avui el comprador està molt informat i pràcticament no li has d’explicar res de com és l’operativa de compravenda d’un habitatge o del finançament, perquè la majoria han passat abans pel banc a informar-se. És a dir que, en aquest sentit, vénen amb els deures fets de casa. Pregunten més aviat qüestions de tipus legal, com per exemple, si l’immoble té la cèdula d’habitabilitat o la inspecció tècnica d’edificis (ITE)”.
I afegeix: “El que encara no és un factor determinant en la compra d’un habitatge és el certificat d’eficiència energètica.”
Més realista
Durant els anys immediatament successius a l’esclat de la bombolla immobiliària, l’ajust de preus va ser brutal: “En aquest moment, es van vendre molts pisos pagats al comptat o amb hipoteques molt petites a gent que tenia estalvis, perquè les rebaixes eren considerables. Ara, malgrat l’estoc d’habitatges que queda sense vendre, a les ciutats on hi ha més demanda el mercat està repuntant a l’alça i els compradors ho saben. Ja no comencen una negociació demanant una rebaixa del 30%, sinó que busquen un bon producte, ben situat i a un preu de mercat d’acord amb les característiques de l’immoble. En aquests casos, les negociacions ja es mouen entorn el 5% i el 10% o inclús es tanca a preu d’oferta quan el producte té una important demanda.”
En definitiva, sembla que el sector immobiliari en general i els compradors en particular, han après la lliçó. Esperem que no s’oblidi mai!
Foto: BIT Comunicació
