Així ho diu el dictamen elaborat pel Fons Monetari Internacional: “a Espanya hi ha un gran excedent de cases vacants, especialment fora de les grans àrees urbanes”. Però, quines conseqüències té aquesta situació en el procés de recuperació del sector? Des Api.cat volem donar-te les claus perquè coneguis amb una mica més de profunditat la teva àrea de treball.
Anàlisi de l’habitatge a Espanya des de l’FMI
El Fons Monetari Internacional (FMI) va redactar el passat 3 de desembre un dictamen sobre un informe que analitzava l’estat de quatre països: Holanda, Dinamarca, Irlanda i Espanya. L’organisme internacional, va concloure, entre altres coses, que el nostre país és l’únic en què el preu de l’habitatge encara mostra una tendència a la baixa. Tot i que ja han passat set anys des que esclatés la bombolla immobiliària, encara s’aprecia una lleu tendència a la baixa a Espanya, mentre que en els altres tres països examinats, que van viure episodis especulatius similars, ja estan en procés de clara recuperació .
No obstant això, l’FMI creu que la reactivació serà més lenta, ja que hi ha més habitatges buits de les que hauria d’haver i l’impacte de la crisi ha estat molt més gran que a Holanda o Dinamarca. No així, a Irlanda, que també ha patit la crisi en valors molt similars als nostres.
Propostes de FMI
Los experts integrants del Fons Monetari Internacional no preveuen que es produeixi una resolució en els propers mesos. Això sí, recomana algunes mesures per ajudar a la recuperació, com el foment del lloguer i reformes administratives perquè el valor cadastral dels pisos reflecteixi millor el del mercat.
El principal efecte de la primera mesura seria l’aparició d’un nou estoc d’habitatges, mentre que la regularització del valor cadastral, segons l’FMI suavitzaria els cicles alcistes i baixista d’una economia “tocada”. El que no hem d’oblidar és que cap de les dues mesures obraran el miracle d’una restauració immediata del sector. Amb elles s’aconseguiria una ajuda per als propers dos anys, termini que preveu l’FMI que requereix la nostra economia per recuperar el ritme perdut.
Bombolla a l’espanyola
Les crisis econòmiques relacionades amb un boom immobiliari, normalment han tingut una durada d’entre cinc i set anys, a partir del moment en què els preus arriben al seu màxim. No obstant això, les dades del Fons revelen que els quatre països analitzats, Holanda, Dinamarca, Irlanda i Espanya, segueixen amb la demanda interna plana, i fins i tot en descens, com l’espanyola.
Aquesta lentitud atípica respon al fet que a Espanya i Irlanda el paper de la construcció va tenir un protagonisme molt més gran que a la resta de països afectats per la crisi, el que va arrossegar als bancs quan la bombolla va esclatar.
T’ha resultat útil? Comparteixes amb l’FMI que a Espanya encara sobren habitatges? Ens agradaria conèixer la teva opinió.
Foto: diarioregistrado
Foto: Pinterest
