Es calcula que a Londres cada dia hi ha 750 persones que dormen a la intempèrie, són els anomenats sense sostre o “homeless”, en anglès. Segons l’arquitecte James Furzer, aquest fenomen s’ha incrementat en un 77% des del 2010, un augment percentual que se li ha fet impossible d’ignorar. Per atacar el problema i fer-lo visible ha ideat un habitatge insòlit. T’expliquem com és a api.cat!
Els efectes de la crisi han estat fortes també en “la city”, on cada any 6500 persones dormen al carrer, afrontant unes condicions climàtiques molt dures, a més de ser víctimes d’actes violents i incívics. Per remoure consciències i aportar una solució, James Fruzer ha llançat el projecte “Homes for the homless” a través d’una plataforma de crowfounding, amb l’objectiu de recaptar les 7.000 lliures que necessita per construir un prototip de casa paparra.
Però què és una casa paparra?
La idea de l’arquitecte britànic és construir una espècie de petits habitacles, que es puguin adherir a les façanes dels edificis, d’aquí el nom de paparra, per a què serveixin de refugi als sense sostre, almenys, per protegir-se del fred i la pluja durant la nit.
Cada mòdul estaria format per dues armadures d’acer que subjecten i mantenen l’estructura enganxada a la paret. Entre armadura i armadura, una cobertura de fusta conformaria “la pell” de l’habitacle, al qual s’accediria per unes escales, directament des del carrer.
La idea és que aquestes cases paparra, es col·loquin a una altura que permeti circular als vianants sense problemes, alhora que fa que els sense sostre se sentin més segurs que dormint arran de terra. T’imagines una cosa així a Barcelona?
Alguns dubtes obvis
Segurament ja t’has fet preguntes de l’estil: Com es controlarà que els sense sostre facin un bon ús de les cases? Es vigilarà que no caiguin en mans de màfies?, o Què hi ha de l’aspecte sanitari?
Doncs bé, James Furzer és conscient de totes aquestes qüestions i que les cases paparra només serien un pegat temporal al problema real. La seva gestió es deixaria en mans d’organitzacions sense ànim de lucre, en coordinació amb l’administració local, i no es col·locarien aleatòriament, sinó que hi hauria un pla d’estudi i execució que tingui en compte a totes les parts.
D’altra banda, es buscarien materials amb una àmplia paleta de colors que permeti que les cases paparra es camuflin amb les façanes dels edificis que les allotgen, per generar el menor impacte visual possible.
En qualsevol cas, l’arquitecte manifesta que l’important és donar el primer pas, perquè les qüestions polítiques es poden resoldre amb voluntat i un projecte sòlid.
Què et sembla aquesta idea? Te la imagines a Espanya?
Foto: Dezeen