La crisi financera que Espanya porta arrossegant des del 2008 ha marcat un abans i un després en moltíssims àmbits socials i econòmics del país. També en el sector immobiliari i en la forma d’actuar dels compradors d’habitatges.
Fins al 2007, a Espanya hi havia una certa “obsessió” per tenir un habitatge en propietat. Les promocions sobre plànol en barris, que suposadament havien de ser emergents, penjaven el cartell de “venut”, fins i tot abans de començar l’obra, i això que els preus de l’habitatge no paraven de pujar a costa d’un endeutament poc realista. Fins que el sistema va explotar i tots els actors d’aquest circ han hagut d’adaptar-se a la nova realitat.
En general, podríem dir que alguna cosa hem après després de l’esclat de la bombolla immobiliària, o almenys això es desprèn d’un estudi elaborat per Alfa Immobiliària, que afirma que ara, el comprador d’habitatges espanyol és més reflexiu i medita molt tots els passos que comporta el procés de compra.
Si abans les decisions eren impulsives, per allò de “m’ho prenen de les mans”, ara el comprador triga una mitjana de 6 mesos només en analitzar les seves opcions reals de compra. Durant aquest període de temps s’encarrega d’investigar l’estat del mercat: quins preus es demanen de mitjana per determinat tipus d’habitatge, en quines zones surt més a compte i quines entitats financeres donen millors condicions en els préstecs hipotecaris. Solament una vegada tenen clares les seves possibilitats de compra, inicien la cerca de pis a Terrassa o de casa a Reus, per posar un exemple.
Però hi ha qui triga molt més de 6 mesos, ja que ara, a diferència de fa uns anys, sí que es té la percepció que es compra una casa a Barcelona “per sempre”, ja que el mercat actual no garanteix que després, la puguis vendre ràpidament o per més diners del que et va costar. És a dir, que el sentiment especulador o dit d’una altra manera, la confiança que donava el saber que, si no anava bé, la venies segur i fins i tot guanyant diners, ha remès considerablement.
Això fa que ara, el comprador busqui una casa a Tàrrega en la qual s’imagini vivint tota la vida i no solament durant uns anys, encara que després les circumstàncies puguin canviar.
No es pot dir que hi ha un temps mínim que s’hagi de complir per trobar un pis ideal, tant pot succeir que hi hagi sort i el trobis en una setmana, com que triguis més d’un any i canviïs de preferències segons el vist. El que sí que s’ha detectat al sector és que, ara el client és més prudent, exigent, realista i està més informat, per por a equivocar-se i enxampar-se els dits amb una hipoteca la resta de la seva vida.
Creus que és positiu aquest canvi en l’actitud del comprador d’habitatges espanyol?
Foto: BIT Comuniació
