A Espanya, ser jove i emancipar-se és cada vegada més complicat, per no dir una missió impossible. Les dificultats per trobar una feina més o menys estable i ben remunerat generen un cercle viciós que té conseqüències socials i econòmiques, com per exemple, l’edat en què els joves poden permetre’s emancipar-se dels seus pares. T’ho expliquem a api.cat
Segons les dades que l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) ha publicat sobre 1r trimestre del 2014, els joves haurien de destinar el 61,5% del seu salari per poder adquirir un habitatge en propietat.
Dit d’una altra manera, els joves espanyols haurien de cobrar un 105,14% més del que cobren ara per poder accedir a habitatges en propietat de més de 48,7 metres quadrats, que és la superfície màxima a la qual poden aspirar en les actuals condicions i amb moltes dificultats.
Aquestes xifres espantoses són el resultat d’una cadena de causa- efecte, només cal pensar en aquestes altres xifres per entendre-ho: a Espanya hi ha un 55% d’atur juvenil; solament el 38,8% de les persones ocupades de menys de 30 anys porta més de tres anys a la mateixa empresa; la taxa de temporalitat ha augmentat del 46,6% al 49,6% en un any i amb prou feines existeixen ajudes al lloguer per a joves.
Amb aquesta realitat, com podrien els joves espanyols a emancipar-se? Però la gravetat d’aquestes xifres no solament afecta l’edat en què els joves se’n van de casa dels seus pares, sinó que les conseqüències van més enllà.
Emancipar-se tard implica retardar altres fases de la vida com viure en parella, formar una família, obtenir estalvis i realitzar-se professionalment. Si per a la generació anterior, és a dir, els pares dels joves que avui tenen entre 25 i 35 anys, el normal era sortir de casa dels pares i formar una família entre els 20 i els 25 anys, avui s’està formant una generació de pares grans, amb escassos estalvis i amb poca estabilitat laboral i financera, que segueix necessitant el suport dels seus pares per poder compaginar la seva vida laboral i professional.
Sentim pintar una situació tan poc esperançadora però segons les xifres i a diferència d’altres països europeus, la joventut espanyola viu una espècie de condemna amb poques perspectives de canvi a curt termini.
Foto: Consejo de la juventud de España
