“La crisi hipotecària a Espanya ha empès moltes persones i famílies al sobreendeutament causa que, en la gran majoria dels casos, la presa de possessió de la llar per part del banc elimina només una part del deute”. Aquesta és una de les greus afirmacions extretes de l’Informe “Somnis trencats: L’impacte de la crisi d’habitatge a Espanya sobre els grups vulnerables”, elaborat per Human Rights Watch i publicat el passat mes de maig. Des Api.cat no fem ressò de les seves conclusions més interessants.
El malson de tenir un habitatge en propietat
És possible que siguis una dels molts espanyols que van sol · licitar una hipoteca per comprar un pis a Barcelona entre 1997 i 2007, i que, en contra de tot pronòstic, la hi van concedir. I és que, durant aquest període, segons l’Informe de Human Rights Watch (HRW), “es van construir més habitatges a Espanya que a França, Alemanya i el Regne Unit junts, i el sector immobiliari i de la construcció constituïa el 43% del Producte Interior Brut”.
Aquestes xifres, van ser el caldo de cultiu perfecte per a la debacle que ningú va saber veure i per a la qual encara avui no s’han trobat les mesures adequades per solucionar-ho. El sobreendeutament dels que van adquirir un habitatge en aquells anys els acompanyarà en la majoria dels casos fins al final de les seves vides, ja que “les mesures adoptades fins ara pel govern per alleujar la càrrega del deute de la hipoteca són insuficients”, assenyala Judith Sunderland, investigadora sènior per a Europa Occidental i autora de l’informe, que creu que “les persones que viuen amb nivells extrems de deute haurien de tenir la possibilitat d’una segona oportunitat”.
Els bancs davant de la bombolla immobiliària
Una de les iniciatives que el Govern va posar en marxa per intentar pal · liar la situació va ser el Codi voluntari de bones pràctiques que van signar els bancs ia través del qual aquestes entitats van lliurar prop de 6.000 propietats a un Fons Social per a l’Habitatge per donar a les famílies desnonades un lloc on viure a preus de lloguer assequible. No obstant això, ha resultat un fracàs, ja que els criteris per accedir a aquests habitatges eren restrictius i injustos. Tant era així, que el Fons els va ampliar fa només unes setmanes per poder beneficiar-se de la moratòria a les famílies amb nens independentment de la seva edat.
I és que, fins ara, si tenies una parella i un nen de tres anys, podies quedar-te a casa, però si el teu fill tenia quatre anys, no. “La distinció és purament arbitrària i el govern hauria de tenir normes millors, més racionals i més justes”, opina Sunderland.
Exclusió social per impagament d’hipoteques
En definitiva, l’Informe dels “somnis trencats” adverteix que la crisi hipotecària a Espanya “amenaça de destruir els drets humans. “El govern espanyol ha de revisar seriosament les seves polítiques i tenir en compte un espectre més ampli de persones en situació d’exclusió social per impagament de les hipoteques”, sentencia la investigadora.
Un informe revelador que hauria de convidar a reflexionar, tant al sector immobiliari com el financer i la política. Creus que el govern pot fer més? Quina és la teva opinió?
Foto: Pinterest
Foto: Pinterest