Clàusules sòl i la sentència final de la Justícia Europea

Clàusules sòl i la sentència final de la Justícia Europea
Valora este articulo

Des del passat estiu, milers d’hipotecats tenien la respiració gairebé continguda, a l’espera de la resolució definitiva del Tribunal de Justícia Europeu sobre la retroactivitat de les clàusules sòl. Ja ha arribat i els afectats tenen motius per sentir-se esperançats. T’ho expliquem a les notícies immobiliàries d’Api.cat

clausules sol

Clàusules sòl i la sentència final de la Justícia Europea

El Tribunal Suprem espanyol va resoldre el març del 2015, que els bancs només estaven obligats a retornar tot el cobrat indegudament per les clàusules sòl en hipoteques signades abans del 9 de maig de 2013, data de la primera sentència del Suprem que les declarava nul·les. No obstant això, la Comissió Europea considerava que la retroactivitat de les clàusules sòl no havia de tenir límits temporals. I la justícia Europea es va engegar, lenta però segura.

Finalment, i després de mesos d’espera, el Tribunal de Justícia de la UE ha sentenciat que s’ha de reconèixer la retroactivitat total de les clàusules sòl, des de la signatura del préstec i encara que sigui anterior al 9 de maig de 2013.

Després de la sentència, el govern va aprovar el Reial decret-llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, en el qual es detalla el procés de reclamació.

Com reclamar les clàusules sòl?

Des del dilluns 23 de gener del 2017, els 1,4 milions d’afectats poden reclamar a l’entitat bancària que els va concedir una hipoteca amb clàusula sòl, que els retornin els diners cobrats de més. Però no és un tràmit immediat.

Primer cal presentar la reclamació, i si el banc l’accepta, l’entitat disposa de tres mesos per resoldre-la, així com per calcular la quantitat a retornar i els interessos.

Bancs i clients poden pactar altres mesures compensatòries, ja que, al banc li pot interessar evitar haver de retornar en efectiu les quantitats indegudament cobrades. Són mesures, com per exemple, la reducció de la quota de la seva hipoteca durant un temps determinat.

Què passa si no hi ha acord?

Si el client no accepta la resolució del banc, perquè no està d’acord amb la quantitat a retornar, o el banc rebutja la seva reclamació, haurà d’acudir als tribunals. No haurà de pagar les costes judicials, sempre que la quantitat que fixi el jutge sigui major a la proposada inicialment pel banc. Si pel contrari, la xifra que fixa el jutge és igual o menor a l’establerta pel banc, el client haurà de pagar les costes judicials.

Una solució, que no satisfà a tots

Malgrat ser una batalla guanyada, molts afectats no estan plenament satisfets, doncs creuen que el govern els deixa ‘sols davant el banc’ perquè no estableix una llei general i obligatòria per a tots, sinó un mecanisme de negociació extrajudicial. Mecanisme que, a més, en cas de desacord, acaba en els tribunals i amb el risc afegit d’haver de pagar les costes judicials.

T’ha servit d’ajuda aquesta informació?