Cada any es produeixen al voltant de 100.000 divorcis i separacions a Espanya, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Molts d’ells amb fills menors pel mig i el problema de tenir un habitatge familiar sobre la qual han de decidir qui es queda i qui se’n va. Saps què diu la llei al respecte? T’ho expliquem a api.cat.
Quan es tracta d’un divorci amb fills menors d’edat, la llei ho té ben clar: l’habitatge és per al cònjuge que visqui amb els menors, independentment de qui sigui el propietari de la casa familiar a Sabadell, o allà on sigui, ja que l’esperit de la norma és protegir als més petits.
Ho trobem en el paràgraf 1 de l’article 96 del Codi Civil, que diu: l’ús i gaudi de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari que hi ha en ella correspon als fills i al cònjuge en la companyia del qual quedin.
No obstant això, la cosa canvia quan dos adults se separen i els seus fills ja són majors d’edat, alguna cosa que té la seva pròpia denominació en la nomenclatura legal: Atribució de l’ús de l’habitatge familiar quan no hi ha fills menors.
En aquest cas, la norma que s’aplica és el tercer paràgraf del mateix art. 96 del Codi Civil, que diu el següent: “No havent-hi fills, podrà acordar-se que l’ús de tals béns, pel temps que prudencialment es fixi, correspongui al cònjuge no titular, sempre que, ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció”.
Què vol dir això?
Que el cònjuge amb el qual viuen els fills majors d’edat, no podrà utilitzar aquesta “convivència” com a argument per quedar-se amb el dret a romandre a la casa familiar a Blanes. Això és així des que una sentència del Tribunal Superior de Justícia (STS 1ª 30.03.2012) va assentar jurisprudència en aquesta matèria.
Per què?
Perquè en ser majors d’edat, els fills ja disposen d’altres vies legals per reclamar als seus progenitors el dret a la prestació alimentària, que comprèn també el dret d’habitació. És una qüestió que es regeix per altres articles del Codi Civil (142 i següents) i que per tant, el Tribunal Suprem ha desvinculat del divorci.
Llavors qui es queda amb l’habitatge?
Si no hi ha un mutu acord i segons el paràgraf tercer de l’art.96 del CC, el factor determinant per decidir qui es queda en l’habitatge familiar segons la justícia seria el “cònjuge més necessitat de protecció”, encara que aquest no sigui el propietari o titular de l’habitatge, i tan sols per un temps limitat.
Quedaria en mans de la justícia valorar qui és “el més necessitat” pel que es tindrien en compte factors com: quin dels dos cònjuges té una millor situació econòmica, si existeix la disponibilitat d’un altre habitatge, la qualificació i aptitud professional i laboral o que hi hagi fills majors però amb discapacitat i/o minusvalidesa.
Això sí, aquesta atribució en favor del cònjuge més necessitat de protecció ho serà “per un temps prudencial”, que també determinarà la justícia.
En cas que no existeixi un cònjuge més necessitat que un altre, el criteri serà la titularitat de l’habitatge i si fos un habitatge de guanys, la justícia aplica diferents solucions com atribuir l’ús a tots dos o a cap dels dos segons cada cas en particular.
T’ha semblat útil aquesta informació?
Foto: Pinterest