Quan va esclatar la crisi, les entitats financeres van absorbir una gran quantitat d’habitatges, uns procedents de particulars que no podien pagar la seva hipoteca, i d’altres procedents d’empreses constructores i promotores que van fer fallida endeutades.
Per obtenir liquiditat i donar-li sortida a tots aquests habitatges, molts bancs van haver d’obrir una nova línia de negoci, l’immobiliari, posant a la venda tots aquests actius a un preu suposadament molt competitiu, per desfer-se’n. Per aquest motiu els pisos dels bancs van començar a adquirir la fama de ser més barats que els oferts per particulars o agències immobiliàries. No obstant això, un estudi que l’Organització de Consumidors i Usuaris ha publicat recentment ho desmenteix.
Segons l’OCU, els pisos que ofereixen els bancs no són sempre més barats que els oferts per particulars i agències immobiliàries. És una conclusió que s’extreu d’una enquesta escenari que l’organització ha dut a terme a Madrid, Barcelona i Benicàssim i que s’ha publicat al número 148 de la Revista “Dinero y Derechos”.
S’han analitzat 54 ofertes immobiliàries (13 de bancs, 21 d’agències i 20 de particulars). Els resultats mostren que malgrat el que molta gent creu, que el banc sigui l’amo del pis no és garantia de bon preu, doncs hi ha habitatges de particulars igual de barates o més i sobretot en millor estat de conservació. Segons l’enquesta, quan un pis tenia un preu sensiblement més barat, era pel seu estat i la necessitat d’una profunda reforma. La meitat dels pisos dels bancs visitats per l’OCU necessitava reformes.
D’altra banda, l’organització també afirma que el finançament que s’obté tampoc és més avantatjós pel fet de ser del mateix banc i apunta que, els diferencials habituals que ofereixen els bancs estan entre l’1,6% i el 3% depenent del grau de vinculació amb l’entitat, a través de la contractació d’altres productes.
Aquestes són les recomanacions que, a partir de l’estudi, l’OCU llança als quals estiguin pensant a comprar-se un pis a Lleida, o a qualsevol altra localitat:
- Dedica temps a comparar i mai et limitis solament als pisos dels bancs.
- Negocia sempre el preu.
- Demana una nota simple al Registre de la Propietat per comprovar que l’immoble està lliure de càrregues, no sigui cas que t’emportis una sorpresa després de comprar un pis que era ‘barat’.
- Evita el lliurament de “quantitats a compte” que algunes entitats exigeixen com a “mostra d’interès”.
- Tingues en compte que, en alguns casos, el cost de les reformes pot fer que, el que en principi semblava barat, acabi sent car.
- No t’oblidis de les despeses afegides a la compravenda del pis.
- A l’estudi, la majoria dels bancs financen el 80% del valor de l’habitatge, però en 3 casos es va oferir un finançament del 100%; això sí, en unes condicions menys avantatjoses pel tipus d’interès i les despeses afegides.
- No inverteixis més de 4 vegades els ingressos familiars nets en un habitatge.
- En opinió d’OCU, perquè un habitatge sigui rendible com a inversió la rendibilitat obtinguda ha de superar el 5%.
Què et sembla l’estudi de l’ OCU? Estàs d’acord amb les seves recomanacions?
Foto: Pinterest