Pisos en lloguer
Fa temps que estadístiques, informes i enquestes procedents de diverses fonts apunten a la idea que viure en règim de lloguer ja no és l’opció que trien només aquells que no els queda una altra possibilitat. Moltes de les notícies immobiliàries que tracten aquest tema conclouen que hi ha una clara tendència al lloguer davant la propietat, la qual s’ha anat afermant al llarg d’aquests anys de crisi. En aquest post volem aturar-nos un moment i analitzar breument quines són les raons que hi ha darrere d’aquest canvi de mentalitat.
Sense accés a la propietat
No es pot negar l’evidència sobre l’increment dels lloguers respecte al registre de contractes de compravenda immobiliària. No obstant això, aquest canvi “ha estat forçat per les circumstàncies econòmiques derivades de la crisi”, opina Albert Rodés, advocat i API a Finques Rodés, que atribueix a “la precarietat laboral i l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit” la inclinació de la balança a favor de lloguer.
“La precarietat laboral i l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit han propiciat l’increment de lloguers.” (Albert Rodés, API)
Sembla, per tant, que aquesta tendència està estretament vinculada a factors conjunturals, la qual cosa, ens obliga a preguntar-nos si aquest canvi es mantindrà un cop donem per finalitzada la crisi econòmica. Davant d’aquesta qüestió, Rodés, creu que “serà molt difícil eradicar la idea que la propietat és millor que el lloguer, ja que està profundament arrelada en la societat espanyola”. I és que, segons ell, “tot i que el lloguer és la millor opció per als joves i les persones amb mobilitat laboral, a certa edat i amb responsabilitats familiars, el més lògic és pensar en convertir-se en propietari. A això cal afegir que, encara que l’accés a la propietat s’ha desincentivat des de l’Administració Pública, l’arrendament també ha estat penalitzat amb mesures com la reducció de la durada dels contractes, la supressió de les deduccions fiscals als arrendataris i l’augment de la tributació per ITP
“A certa edat i amb responsabilitats familiars, el més lògic és pensar en convertir-se en propietari.” (Albert Rodés, API)
Raons (convincents) per llogar
Partim de la premissa que a Espanya ser propietari de l’habitatge on resideixes ha estat tradicionalment més valorat que viure de lloguer, la persones que s’han decantat per aquesta opció sempre han estat aquelles que per raons econòmiques no es podien permetre comprar un habitatge. Subratllant aquesta idea, l’expert en el sector immobiliari assenyala “a estudiants, persones que necessiten un habitatge per motius de treball i aquells que desitgen independitzar-se”, com els grups proclius al lloguer.
“Els principals col·lectius d’inquilins són estudiants, persones que necessiten un habitatge per motius de treball i aquells que desitgen independitzar-se.” (Albert Rodés, API)
Un perfil que sembla difícil que s’estengui a una altra tipologia de consumidor. I és que, tot i les nombroses i importants polítiques de millora que s’han implantat en el sector del lloguer per tal de fomentar-lo, encara resulta molt complicat convèncer una població clarament reticent a llogar.
En aquest sentit, Rodés aposta per “la tranquil·litat mitjançant una assegurança d’impagament o un procés rigorós de selecció de candidats” com tècniques per augmentar el nombre de propietaris que posen el seu immoble en lloguer. Propostes que completa amb arguments com, “comparar la rendibilitat obtinguda de l’arrendament amb la que li oferirien les entitats financeres pels diners procedents de la venda de la seva propietat, un cop deduïts els impostos.”
Creus que la tendència a l’alça del lloguer retrocedirà quan deixem enrere la crisi? Comparteix la teva opinió. Ens encantaria conèixer-la.
Foto: BIT Comunicación
