És indubtable que en els últims anys ha crescut el nombre de famílies que han optat per viure de lloguer en lloc d’hipotecar-se. Els motius principals ja els sabem: la crisi financera, la inestabilitat laboral, les dificultats per accedir al crèdit… i potser, més recentment, un canvi de mentalitat dels espanyols respecte a la necessitat de tenir un habitatge en propietat.
Aquest augment de l’oferta i la demanda en els habitatges de lloguer ha impulsat un nou negoci immobiliari: les assegurances de la llar. I és que una de les principals pors dels propietaris que posen el seu habitatge de Barcelona en lloguer són els desperfectes que puguin ocasionar els inquilins juntament amb allotjar a morosos a casa i que, a més de no cobrar les rendes, no puguin fer-los fora.
No hi ha millor remei per a aquest tipus de pors que una assegurança que cobreixi tots els escenaris possibles i t’indemnitzi per ells. Com a propietari, llogues amb seguretat i vius més tranquil. En aquest escenari hem sabut d’alguns casos en què els propietaris exigeixen als inquilins que contractin una assegurança de llar per procedir amb el lloguer.
Veiem un cas real:
María L. i David J. són una parella jove que volien anar a viure junts a Tarragona, on tots dos treballen. Van començar a visitar pisos de lloguer amb una agència API de confiança fins que van trobar el que buscaven.
Havent tancat la negociació del preu, amb la mediació d’un agent API, la propietària els va comentar, el mateix dia de la signatura del contracte, que havien de contractar una assegurança de llar perquè era obligatori. Tota una sorpesa per a la parella i el mateix agent API, ja que la propietària no ho havia comentat abans.
Finalment, la jove parella va decidir ajornar la signatura del contracte per pensar-ho i en tot cas, negociar de nou les condicions.
És obligatori que l’inquilí contracti una assegurança de llar?
Has de saber que el propietari d’un habitatge no pot obligar a l’inquilí a contractar una assegurança de llar, ni a fer-li pagar part d’una assegurança que el ja tingui contractat. Si ben el propietari és lliure d’exigir-ho com a requisit previ per llogar el pis, no és obligatori per llei i en tot cas, hauria de comentar-li-ho a l’agent immobiliari perquè aquest informe als clients abans i no el mateix dia de la signatura del contracte.
Tot i això, és recomanable que un inquilí contracti una assegurança de llar, en concret una assegurança de responsabilitat civil, per poder cobrir aquells danys a tercers, i de contingut per tenir coberts els béns que hi ha dins de l’immoble.
Per què?
Perquè en cas que el propietari tingui una assegurança de llar contractada, aquest sol ser una assegurança de Responsabilitat Civil i de Continent, és a dir que per exemple en cas d’un incendi, la cobertura de l’assegurança estaria limitada a l’estructura de l’immoble (parets, sòls, electricitat, canonades…) i no al contingut que hi ha dins.
Com va acabar la història de la Maria i el David?
Finalment la propietària de l’immoble va accedir a llogar-los el pis sense que ells contractessin cap assegurança addicional. Això sí, els va advertir que, si per exemple hi havia un incendi, la seva assegurança solament cobriria l’estructura del pis, i no els seus objectes personals. Ells van assumir el risc.
T’ha servit d’ajuda aquesta informació?
Foto: Pinterest
