Tenir un pis de lloguer sense arrendatari genera despeses per al propietari. Pràcticament els mateixos que tindria en cas de tenir-lo llogat. Però la diferència és que, si està buit, algunes de les despeses no es poden deduir. T’expliquem els detalls i una història d’excepció a les notícies immobiliàries d’Api.cat
Es poden deduir les despeses de pisos buits?
El criteri d’Hisenda és el següent: les despeses d’un habitatge són desgravables sempre que tenen una relació directa amb l’obtenció d’ingressos. De manera que, l’Agència Tributària rebutja les deduccions de despeses quan l’habitatge de lloguer està buit, ja que no genera ingressos.
No obstant això, un propietari del País Basc ha aconseguit posar en dubte aquest criteri davant els jutjats. Aquesta persona es va deduir les despeses d’amortització, IBI, administració i calefacció d’habitatges que no estaven arrendades i per tant, no li reportaven ingressos. Al principi, la Hisenda Foral Basca va rebutjar aquesta deducció, però una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha posat en dubte aquesta postura.
L’argument del Tribunal Superior de Justícia del País Basc
El tribunal considera que el fet que “no es produeixi l’ingrés no exclou la comptabilització de la despesa i la seva deducció”.
En altres paraules, el TSJ del País Basc considera que les despeses d’una habitatge són deduïbles si aquestos són necessàris per poder obtenir un ingrés en el present o en el futur. Per tant, el pagament de l’IBI o les factures per al manteniment de la casa sí que serien deduïbles.
Podria aplicar-se aquest raonament en la resta d’Espanya?
Hem consultat a Lluís Aulina, de Provença Grup d’Assessors i Assessor Fiscal del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), qui ens llança una mica de llum sobre la qüestió:
“No solament hi ha la sentència del País Basc, també hi ha una Sentència del TSJ de Catalunya (Sentència 1191/2015 de 19-11-15) que li dóna la raó al propietari d’un pis de lloguer. No obstant això, Hisenda no accepta aquest criteri fins que no existeixin, com a mínim, dues sentències del Tribunal Suprem.”
I afegeix: “Aquesta doctrina no està consolidada, la sentència es dóna una sala del TSJ de Catalunya, per la qual cosa, podria ser que altres jutges d’altres sales del mateix tribunal tinguin un altre criteri. És a dir, que podríem trobar-nos amb un contribuent que es desgravi les despeses d’un habitatge en lloguer buida i Hisenda els rebutgi. Però si acudís als tribunals i li toqués la mateixa sala, probablement guanyaria el judici. En canvi, si fos una altra sala, no està tan clar. De totes maneres, quan es recorre, sempre es poden al·legar com a jurisprudència totes les sentències de tots els tribunals, que sens dubte és un punt a favor.”
T’ha semblat interessant aquesta informació?
Foto: BIT Comunicació
