L’enorme creixement dels lloguers turístics a Barcelona i el seu impacte a la ciutat està sent un dels temes més controvertits dels últims 2 anys. T’expliquem ‘l’estat de la qüestió’ a les notícies immobiliàries d’Api.cat
Lloguer turístic a Barcelona: així estan les coses
El que va començar sent una nova línia de negoci per al sector immobiliari i turístic, s’ha convertit en el entre de totes les mirades crítiques. Això es deu a diversos factors, com la massificació del turisme i el seu impacte a la ciutat. Però sobretot, al fet que molta de l’oferta de pisos turístics a Barcelona és il·legal. I com diu el refrany “una poma podrida, podreix totes les altres”.
Per tenir un altre punt de vista, el dels qui ho fan bé, hem parlat amb Franck Anaïs, Managing Director de ShBarcelona, un grup immobiliari que treballa amb lloguers turístics, a més dels tradicionals lloguers temporals i lloguers d’habitatge habitual:
“Cal tenir en compte que el lloguer turístic és relativament nou en l’àmbit urbà. Ja existia a la costa des de fa dècades, però ara s’ha imitat aquest model a les ciutats, amb molta rapidesa i facilitat gràcies als recursos i plataformes publicitàries que ens ofereix internet. Com que no existia una regulació prèvia, s’ha anat regulant sobre la marxa i segons els problemes que anaven sorgint. Per això, és normal que hi hagi un període d’adaptació per a totes les parts que genera certes tensions.”
Els lloguers turístics no tenen la culpa de tot
Però les tensions entre els diferents actors del sector han arribat lluny, i hi ha hagut des de protestes veïnals, per la massificació i per incivisme del tipus de turisme que atreu part d’aquesta oferta de pisos turístics; a queixes del sector hoteler que ho veia com una competència deslleial. Sobre això, Franck Anaïs ho té clar:
“Ara sembla que els pisos turístics tenen la culpa de tot allò dolent que passa a la ciutat, i no és així. A Barcelona hi ha al voltant de 9.600 pisos turístics amb llicència, i aquesta xifra, en relació al parc d’habitatges de lloguer de la ciutat, no fa que els preus pugin. El problema són els pisos turístics que operen fora de la llei, però és l’administració qui ha de vetllar pel seu compliment. Al grup ShBarcelona treballem exclusivament amb pisos amb la llicència, cuidem els habitatges i respectem a totes les comunitats de propietaris. Estem en total desacord amb aquells que no compleixen la normativa i no tributen per fer-ho.”
De fet, un estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, calcula que a la Ciutat Comtal hi ha 15.881 pisos turístics. Dels quals, només 9.606 tenen llicència i la resta (6.275) no. És a dir, que el 39,5% de l’oferta és il·legal.
Una oferta imprescindible
No obstant això, els pisos turístics també tenen aspectes positius:
“Considerem que són una oferta imprescindible, sobretot per al turisme familiar. Per exemple, una família amb nens troben més comoditat i preus més assequibles a un pis turístic que a l’habitació d’un hotel. En un pis turístic es pot estar com a casa; descansar, cuinar i controlar millor als nens. A més, com els preus són més competitius, permeten que les vacances estiguin a l’abast de més persones”, sentència Franck Anaïs.
Algunes dades d’interès
Segons una enquesta de APARTUR, l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona, aquest seria el perfil d’usuari dels apartaments turístics:
- El grup majoritari de persones que s’allotgen en pisos turístics tenen entre 40 i 49 anys (30%), seguit dels compresos entre els 30 i 39 anys (27,4%) i dels d’entre 50 i 59 anys (20,3%). A la cua, els compresos entre els 18 i els 29 anys (13,1%) i els majors de 60 (9,3%).
- El sexe predominant entre els usuaris és femení (60,1%).
- El 66,4% s’allotgen entre tres i cinc dies a l’apartament turístic.
- El nombre de persones que conforma el grup de turistes més habitual és el de quatre persones (34,7%), seguit dels grups de 2 persones (26,3%) i de tres persones (18,3%).
- La tipologia de grup predominant és el familiar (49%), seguit dels amics (23,5%) i les parelles (19%).
- La procedència dels usuaris d’apartaments turístics és bàsicament estrangera (90,2%), entre els quals destaquen els europeus (66,2%).
- La despesa per persona i dia es troba entre 30 i 59 euros en el 33,9% dels casos; seguida d’entre els 60 i 89 euros (25,5%), de més de 120 euros (15,6%), d’entre 90 i 119 euros (13,5%) i menys de 30 euros (11,5%).
