A les sèries de televisió “Aquí no hay quien viva” i “La que se avecina”, els protagonistes no tenen un altre objectiu que ser president de la seva comunitat de veïns. Però la realitat sol ser molt diferent: treball no remunerat, trucades a hores intempestives, problemes, gestions, discussions… La responsabilitat del president d’una comunitat no és aclaparant, però sí que poden ser-ho les ocupacions derivades del càrrec. Si et toca i vols renunciar, t’expliquem com i quan fer-ho.
Les comunitats de veïns tenen establerts tres sistemes per adjudicar la presidència a un propietari: la votació, el sorteig, o el rigorós torn. Posem-nos en el cas que la comunitat del teu pis de Calafell celebra una reunió, i en ella et nomenen president d’alguna d’aquestes maneres.
Vaja per Déu, no et ve gens de gust, gens. Pot ser per molts motius: perquè tens el pis llogat, tancat, no resideixes a la finca i et dóna mandra desplaçar-te contínuament perquè vius lluny, fins i tot a una altra província. O potser estàs jubilat i ja no vols escalfar-te el cap amb problemes extra? També la falta de salut pot llevar-te les ganes. O simplement ja ho vas anar i vas acabar més que fart.
Algunes funcions del president d’una comunitat de veïns es poden delegar, com les de gestió, sobretot si hi ha vicepresident, però tant les de representació com les obligacions seran teves completament. No intentis traspassar el nomenament a l’inquilí, o al teu fill gran que encara viu amb tu. No cola, la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) ho prohibeix. Si li ha tocat al teu pis, és obligatori ser president de la comunitat de veïns per al propietari de l’habitatge, durant el termini d’un any. Encara que estiguis en situació de morositat amb la comunitat, tampoc et lliures.
Llavors, si no vols assumir el càrrec però és ineludible, què pots fer? Doncs tens dues possibilitats: la via amistosa i la judicial.
L’amistosa consisteix a sol·licitar-ho a la mateixa comunitat, explicant els teus motius. Recorre a tot el teu carisma. Tens a favor teu que a la comunitat no li interessa tenir en el càrrec algú que no vulgui exercir-ho. Si ho accepten, tornaran a votar, sortejar o córrer torn, i li tocarà a un altre. Es farà constar en una acta, i llests. Ufff, quin alleujament. És simple, senzill i ràpid.
Només hi ha un problema: solen denegar-ho, perquè es demana massa sovint. Sobretot en les comunitats d’apartaments de vacances on ningú viu tot l’any, en aquelles finques on la majoria dels pisos són llogats, en edificis antics del centre els propietaris dels quals són d’avançada edat, o en les que hi ha veïns conflictius i/o divergència d’interessos, per la qual cosa històricament ser president allí ha estat “un pal”.
Però no està tot perdut: segons la LPH tens un mes des del teu nomenament per instar la via judicial, l’anomenat Procediment d’Equitat. Hauràs de presentar el teu al·legat indicant els motius, la documentació que els justifiqui (certificat mèdic o d’empadronament, etc.), l’acta del teu nomenament, i una llista de tots els propietaris de la comunitat. Serà llavors el jutge qui, en un termini màxim de 20 dies des de la teva sol·licitud, sancioni el tema.
Si t’exonera, designarà un president interí, i ordenarà com i quan convocar una junta de propietaris extraordinària on es nomenarà a un nou veí. En cas de dictar sentència en contra teva hauràs d’exercir el càrrec fins a la fi del període, és a dir, un any. Ull amb les costes! És potestat del jutge determinar si van a càrrec de la comunitat o si han de sortir de la teva butxaca. Has de valorar aquest risc. I també que els tribunals solen sentenciar tenint en compte el principi d’igualtat entre veïns, per la qual cosa el nero fet de l’edat o la diferent residència pot no ser una raó vàlida.
En qualsevol cas tingues present que des que et nomenen fins que la comunitat accepta el teu al·legat o el jutge es pronuncia a favor teu, ets el president en vigor, i de no actuar com tal podries incórrer en responsabilitats.
Hi ha qui ha optat per una tercera via: ser expulsat per fer-ho malament o no fer res, però això no és ètic, pràctic ni segur, i sí molt arriscat, ja que podrien ser-li exigides comptes. Així que si acabes al càrrec, el millor és que tractis de ser el millor president de la història de la teva finca de Badalona. Segur que ho aconsegueixes!
foto 1: Pinterest
foto 2: Pinterest
